Aranyoner
Prunus spinosa  | |
|---|---|
 aranyoner | |
| Dades | |
| Font de | aranyó i suc d'aranyó |
| Planta | |
| Tipus de fruit | drupa |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 172194 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Rosales |
| Família | Rosaceae |
| Tribu | Amygdaleae |
| Gènere | Prunus |
| Espècie | Prunus spinosa L., 1753 |
| Distribució | |
 | |
L'aranyoner (Prunus spinosa) és un arbust de fulla caduca de la família de les rosàcies.[1] En algunes zones catalanoparlants també es coneix com a prunyoner, prinyoner, escanyagats, arç negre o barsa/barza.[2]
Distribució
És corrent en les zones de bardisses d'Euràsia i el nord d'Àfrica. Només es troba a les zones temperades i manca a partir del centre d'Escandinàvia i les zones de clima subàrtic.[cal citació] Es troba a les bardisses, vores de boscs i marges, en ambients humits de la muntanya mitjana o fins i tot els indrets més frescos de la terra baixa. És rar a les contrades àrides.[3]
Característiques
Ateny fins a dos metres d'alçada i és proveït de moltes punxes inserides a la tija i les branques.
Floreix cap al final de l'hivern o a la primeria de la primavera, segons el clima, amb flors blanques que surten abans de les fulles. En anys de molta secada de la primavera a l'estiu, seguida de pluges intenses a la tardor, les plantes poden tornar a florir en aquest època, però aquestes flors no donaran pas fruit. Els fruits de l'aranyoner, els aranyons, són esfèrics i d'un centímetre de diàmetre aproximadament.[4]
Usos
Els aranyons són comestibles però molt astringents i tenen una gran quantitat de taní. El seu gust millora després d'haver sofert l'acció d'una gelada. Alternativament, se'ls poden congelar uns dies. Se'n poden fer melmelades i també es poden assecar o confitar en vinagre.[5] El gust dels aranyons és similar al del fruit anomenat umeboshi (梅干), fruit popular al Japó que es menja normalment salat i fermentat. Aquests fruits són la base de l'elaboració d'un licor propi de Navarra, el patxaran. El procés es fa mitjançant la maceració en alcohol dels aranyons.[6]
Referències
- ↑ Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans. Pòrtic, p. 69. ISBN 84-7306-407-0.
- ↑ «Diccionari català-valencià-balear». Arxivat de l'original el 2004-08-26. [Consulta: 11 novembre 2019].
- ↑ Duran, Núria. La cuina del bosc. Pòrtic, p. 191. ISBN 978-84-7306-467-5.
- ↑ Giner, Daniel Climent «De la bardissa a la taula». Mètode, 13-05-2015.
- ↑ Eussen, Esmée. «Sleedoornjam» (en neerlandès), 05-11-2020. Arxivat de l'original el 2022-07-11. [Consulta: 11 juliol 2022].
- ↑ «Aranyoner». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
| En altres projectes de Wikimedia: | |
 | Commons (Galeria) |
| Commons (Categoria) |
 | Viquidites |
 | Viquiespècies |
