Bernardino Fernández de Velasco y Mendoza

Infotaula de personaBernardino Fernández de Velasco y Mendoza
Biografia
Naixement1450 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Mort1512 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (61/62 anys)
Burgos Modifica el valor a Wikidata
Iè Duc de Frías Ducat de Frías
IIè Conestable de Castella
IIIè Comte d'Haro Comtat d'Haro
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc de Frías
Comte d'Haro Modifica el valor a Wikidata
FillsAna de Herrera y Velasco Modifica el valor a Wikidata
ParesPedro Fernández de Velasco y Manrique de Lara Modifica el valor a Wikidata  i Mencía de Mendoza y Figueroa Modifica el valor a Wikidata
GermansÍñigo Fernández de Velasco y Mendoza Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata

Bernardino Fernández de Velasco y Mendoza (Castella, s. XV-Burgos, febrer de 1512) va ser un noble castellà, duc de Frías i comte d'Haro.

Fill de Pedro Fernández de Velasco i Mencía de Mendoza. En agraïment al suport dels Fernández de Velasco durant la Guerra de Successió Castellana i la conquesta de Granada, els Reis Catòlics el van afavorir de forma notable amb títols i oficis.[1] Entre ells, el ducat de Frías el 20 de març de 1492.[2] Conscients del seu poder militar i econòmic dintre del regne, el 1497 el van nomenar capità general, amb plens poders civils i militars, de la frontera de Navarra, de la província de Guipúscoa i del comtat de Biscaia, durant la treva signada amb el rei de França l'any anterior per l'assumpte de Nàpols.[1] També va participar en diverses batalles a Àfrica, a Mers-el-Kebir (1505), Vélez de la Gomera (1508), Orà (1509) i Trípoli (1510). A nivell intern dels seus dominis, va tenir problemes amb la senyoria d'Haro a causa de l'expulsió dels jueus el 1492, que va necessitar de forma immediata el repoblament per cobrir el buit.[3]

Es va casar dues vegades. Primer amb Blanca de Herrera, amb la qual només va tenir una filla, casada amb el comte de Benavente. A la mort de la seva esposa, va aconseguir incorporar nombrosos dominis a la zona de Laredo, i les viles de Cigales, Torremormojón i Pedraza. En segones núpcies es va casar amb Juana de Aragón e Ibarra, filla il·legítima de Ferran II d'Aragó. Del segon matrimoni va sobreviure una filla, casada amb el seu cosí Pedro.[1]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Franco Silva, Alfonso. «Bernardino Fernández de Velasco» (en castellà). Diccionario biográfico electrónico. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 25 febrer 2020].
  2. ↑ «Archivo de los Duques de Frías» (en castellà). Censo-Guía de Archivos de España e Iberoamérica. Ministeri de Cultura i Esports d'Espanya. [Consulta: 25 febrer 2020].
  3. ↑ Manrique de Lara y Velasco, Manuel «Los modernos Condestables». Hidalguía: revista de genealogía, nobleza y armas, núm. 298-299, 2003, pàg. 353-354.