Cal Berenguer de Cabrianes
 |
 | |
| 41° 47′ 57″ N, 1° 54′ 14″ E / 41.799084°N,1.903906°E / 41.799084; 1.903906 | |
Cal Berenguer de Cabrianes és una petita colònia tèxtil del municipi de Sallent (el Bages), al peu del riu Llobregat, i al costat del pont que dona accés al poble de Cabrianes.
Descripció
L'edifici de la fàbrica té una planta en forma d'«L». És de dos pisos amb una decoració exterior basada en la disposició geomètrica de maó i totxo, d'època modernista. La xemeneia és circular, força ben conservada. El canal i la resclosa, de l'any 1902, encara estan en funcionament. L'entrada al recinte tancat que formen la fàbrica i els edificis annexos es realitza a través del bloc d'habitatges per als treballadors, de planta baixa i tres pisos, en angle, on hi ha un portal al centre amb una bàscula.[1] Per aquesta entrada en forma de galeria s'accedeix a l'espai central de la fàbrica, enjardinat. També són destacables els elements de ferro forjat, com reixats, portes i fanals.[2]
El bloc d'habitatges per als obrers, conegut com els pisos de la fàbrica, es van construir a causa que als primers temps els treballadors provenien de Navarcles, d'Artés, de Sallent i de Santa Maria d'Oló.[3]
La nau central de la fàbrica és de grans dimensions, de fet és la nau més gran de l'època modernista que es conserva a Catalunya. Tota la indústria funcionava amb els 300 cavalls de força que produïa el salt d'aigua (que actualment encara està funcionant i ven l'electricitat a FECSA).[3]
Història
El 1871, Josep Berenguer i Vilarassau (1814-1895) va establir una fàbrica de teixits de cotó a Artés moguda pel vapor (vegeu Fàbrica de Cal Berenguer), i el 1873 es va crear la societat Berenguer i Cia amb la participació del seu fill Josep Berenguer i Cava i de Ramon de Rocafort Casamitjana.[4] A la mort del fundador el 1895, l'empresa, sota la direcció de Josep Berenguer Cava, va iniciar un procés d’expansió, i el 1898 va arrendar per deu anys la filatura de cotó del Pont de Cabrianes.[4] El 1900 va obtenir la concessió per a un salt d’aigua al riu Llobregat, al poble de Cabrianes, i el 1902 va començar la construcció de la fàbrica, que ja funcionava el 1905.[4]
Josep Berenguer i Cava va morir solter el 1904 i els seus nebots (fills del seu germà Francesc) Josep, Casimir i Francesc Clapers i Berenguer[2] van formar la societat Sobrinos de Berenguer.[4] La seu social i el despatx es van establir al carrer de la Diputació, 246 de Barcelona,[5] en un edifici modernista obra de l’arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó (vegeu Casa Berenguer).[4]
El 17 de noviembre del 1920, els tres germans van convertir l'empresa familiar en la societat anònima Manufactures Berenguer,[4] amb un capital de 5 milions de pessetes i Josep Clapés i Berenguer com a president del consell d'administració.[6] Francesc va morir el 1930,[7] i els seus germans Josep i Casimir van quedar solters, de manera que a partir del 1936, els seus fills Josep, Lluı́s i Enric Clapers i Cluselles van heretar l’empresa.[2][4]
El 1989, en plena crisi del tèxtil, van vendre la fàbrica de Cabrianes a Eudald Gonfaus,[4] i amb el canvi de propietari se'n va portar a terme una reducció de la plantilla i una automatització de la maquinària.[3] La fàbrica va tancar el 2004, i des d'aleshores, tant la fàbrica com els habitatges es lloguen.[8]
Vegeu també
Referències
- ↑ «Fàbrica Berenguer». Mapes de patrimoni cultural. Diputació de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Colonia “Cal Berenguer” de Cabrianes». Sudor, vapor y lágrimas. Patrimonio Industrial (blog). chimevapor, 21-03-2009.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «La fàbrica de Cabrianes: Cal Berenguer». Web de Cabrianes.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 «Història de la Fàbrica de Cal Berenguer de Cabrianes». Centre d'Estudis del Bages, 01-10-2015.
- ↑ Anuario industrial de Cataluña, 1916, p. 94, 110.
- ↑ «CASA BEREGUER». La Barcelona de antes (blog). Jesús Fraiz.
- ↑ «Esquela de Francisco Clapers y Berenguer». La Vanguardia, 29-07-1930, pàg. 1.
- ↑ «Història de la Fàbrica de Cal Berenguer de Cabrianes». Centre d'Estudis del Bages, 01-10-2015.
