Cantautor

Toti Soler i la seva guitarra.

Un cantautor és una persona que sol escriure i interpretar (sovint com a cantant) la lletra i la música de les seues pròpies cançons.[1] A les seues cançons hi acostuma a incorporar temàtica social,[2] política i filosòfica.

Durant un temps, i en un context determinat, aquest tipus de cançó es va conèixer com a cançó protesta.[3] La llista de cantautors reconeguts inclouen Bob Dylan (dels Estats Units), Víctor Jara (de Xile), Quico Pi de la Serra (de la Nova Cançó),[4] Jacques Brel (de Bèlgica),[5] Vladímir Vissotski (de la Unió Soviètica) i Leonard Cohen (del Canadà).[6]

Definició

L'etiqueta "cantautor" és utilitzada per segells discogràfics i crítics per definir artistes de música popular que escriuen i interpreten el seu propi material, que sovint s'acompanya, generalment amb guitarra acústica o piano.[7] Aquest artista fa els papers de compositor, lletrista, vocalista, de vegades instrumentista i sovint autogestor.[8] Segons AllMusic, les lletres dels cantautors solen ser personals, però vetllades per metàfores elaborades i imatges vagues, i la seua preocupació creativa és posar èmfasi en la cançó més que en la seua interpretació. La majoria dels discos d'aquests artistes tenen un so igualment senzill i lliure que posa èmfasi en la cançó en si.[9]

El terme també pot caracteritzar els compositors dels gèneres rock, folk, country i música pop, com ara Henry Russell (1812–1900), Aristide Bruant (1851–1925), Hank Williams (1923–1953) i Buddy Holly (1936–1959). La frase "cantautor", que apareix a partir de 1949,[10] es va fer servir popularment a partir de la dècada de 1960 per descriure els compositors que seguien convencions estilístiques i temàtiques particulars,[11] especialment la introspecció lírica, la composició confessional, els arranjaments musicals suaus i un estil interpretatiu discret.[12] Segons l'escriptor Larry David Smith, com que va fusionar els papers de compositor, escriptor i cantant, la popularitat del fenomen del cantautor va reintroduir la tradició trobadoresca medieval de "cançons amb personalitats públiques" després de l'era de Tin Pan Alley a la música popular estatunidenca.[13] Els temes de cançons dels cantautors del renaixement de la música popular nord-americana inclouen la protesta política, com en el cas de Woody Guthrie (1912–1967) i Pete Seeger (1919–2014).[14] Segons el Journal of Popular Music Studies, des del renaixement del folk fins a la seua permanència a la música pop, el paper d'un cantautor ha implicat diverses dimensions de la identitat creativa:

« La primera capa estètica anima els compositors a cantar i interpretar les seues pròpies obres i a inculcar els seus propis sabors estilístics als textos de les cançons. Els compositors no són independents de les obres un cop acabades; més aviat, entren, activen i autentiquen els textos de les cançons mitjançant les seues actuacions vocals i musicals. Tot i que la primera capa no sempre requereix que el cantant siga l'autor de cançons, la segona capa sociològica no només es fixa en la relació entre cantant i compositor, sinó també sol·licita més agència sociològica a part del cant i la composició de cançons, com ara l'arranjament, la mescla, la producció, la col·laboració i la gestió dels mitjans. Dit d'una altra manera, un cantautor experimenta un procés d'engrossiment que implica veus de dues capes, inclosa la interpretació d'un personatge estilístic, l'acumulació d'altres veus i la coordinació d'altres habilitats sociològiques. Aquest procés d'engrossiment demostra les veus fluides, múltiples i heterogènies sota la imatge d'autor singular, complicant així la noció d'autoria per als cantautors.[15] »

Referències

  1. ↑ «cantautor». enciclopèdia.cat. [Consulta: 27 maig 2019].
  2. ↑ «Entrevista al cantautor de Xàtiva Feliu Ventura a l'Àrtic». beteve.cat, 17-09-2018. [Consulta: 27 maig 2019].
  3. ↑ Bianciotto, Jordi. «Cinc clàssics de la cançó protesta», 09-11-2015. [Consulta: 27 maig 2019].
  4. ↑ ccma.cat. «Les cançons per canviar el món que no ens podem treure del cap», 09-08-2012. [Consulta: 27 maig 2019].
  5. ↑ «Jacques Brel, la voz del amor y la muerte» (en castellà). lavanguardia.com, 07-04-2019. [Consulta: 27 maig 2019].
  6. ↑ «El cantautor Jaromír Nohavica recibe un prestigioso galardón italiano» (en castellà). radio.cz. [Consulta: 27 maig 2019].
  7. ↑ Continuum Encyclopedia of Popular Music of the World: Volume 11: Performance and Production. Continuum, 2003, p. 198. ISBN 0-8264-6322-3. «Referring to popular music-artists who write and perform their own material (often self-accompanied, most frequently on acoustic guitar or piano), the term 'singer-songwriter' is usually (although not exclusively) applied to certain performers in the rock, folk and pop genres.» 
  8. ↑ Rodgers, Jeffrey Pepper. The Complete Singer-Songwriter: A Troubadour's Guide to Writing, Performing, Recording & Business. Hal Leonard Corporation, 2003, p. vi. ISBN 0-87930-769-2. 
  9. ↑ «singer-songwriter». AllMusic. [Consulta: 17 juliol 2013].
  10. ↑ Plantilla:Oed
  11. ↑ «Google Books Ngram Viewer». books.google.com. [Consulta: 30 maig 2021].
  12. ↑ Continuum Encyclopedia of Popular Music of the World: VolumeIt 11: Performance and Production. Continuum, 2003, p. 198. ISBN 0-8264-6322-3. «The term itself came into common usage in the 1960s and had its roots in the folk revival.» 
  13. ↑ Brackett, David. Dark Mirror: The Pathology of the Singer-Songwriter. Greenwood Publishing Group, 2008, p. 47. ISBN 978-0-275-99898-1. 
  14. ↑ «The Routledge History of Social Protest in Popular Music». . DOI: 10.4324/9780203124888.ch3.
  15. ↑ Qu, Shuwen; Xiao, Jian «The Making of Singer-songwriters: Exploring the Authorship and Ethos of Contemporary Folk Music in Mainland China». Journal of Popular Music Studies, vol. 32, 1, 01-03-2020, pàg. 78–105. DOI: 10.1525/jpms.2020.32.1.78.

Vegeu també

  • Llista de cantautors
Registres d'autoritat
Bases d'informació