Carlo Coccia

Infotaula de personaCarlo Coccia

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 abril 1782 Modifica el valor a Wikidata
Nàpols (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 abril 1873 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Novara (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera, música clàssica i música religiosa Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 3c601e78-be70-4091-b8c8-e5e86110ae15 Lieder.net: 31463 Discogs: 4458243 IMSLP: Category:Coccia,_Carlo Modifica el valor a Wikidata

Carlo Coccia (Nàpols, 14 d'abril de 1782 - Novara, 13 d'abril de 1873) fou un compositor italià, destacat per les seves òperes i la música sacra.

Biografia

Nasqué a Nàpols i estudià al conservatori de Nàpols amb Casella, Fedele Fenaroli i Giovanni Paisiello, qui el presentà al rei Josep Bonaparte, que el va fer músic de cambra. La seva primera òpera, Il matrimonio per lettera di cambio (1807), va fracassar; la següent, Il poeta fortunato, fou ben rebuda en 1808.

A Venècia va estrenar òperes semisèries, entre les quals Clotilde (1815), però l'èxit de les òperes de Gioacchino Rossini va eclipsar-lo i marxà a Lisboa, on fou entre 1820 i 1823. En 1824 s'instal·la a Londres, on fou director de His Majesty's Theatre; hi estrenà Maria Stuarda per a Giuditta Pasta en 1827, amb gran èxit.

Novament a Itàlia, va estrenar òperes serioses, entre les quals va destacar Caterina di Guisa (1833). Llavors, però, el gust del públic havia canviat i triomfaven Gaetano Donizetti i Vicenzo Bellini. A Novara, en 1837, fou mestre de capella de la catedral, i després dirigí el conservatori de Torí, dedicant-se la resta de la seva vida a l'ensenyament i la composició de música sacra. L'última òpera l'estrenà en 1841 a Novara, on morí.

Va participar en la Messa per Rossini (1869) amb el «Lacrimosa Amen»), missa d rèquiem en honor de Rossini concebuda com a obra conjunta de diversos músics italians, a proposta de Giuseppe Verdi.

Òperes

  • Il matrimonio per lettere di cambio (1807, Roma)
  • Il poeta fortunato, ossia Tutto il mal vien dal mantello (1808, Flor``encia)
  • L'equivoco, o Le vicende del Martinaccio (1809, Bolonya)
  • Voglia di dote e non di moglie (1809, Ferrara)
  • La verità nella bugia (1809, Venècia)
  • Una fatale supposizione, ovvero Amore e dovere (1810, Venècia); Matilde
  • I solitari (1811, Venècia)
  • Il sogno verificato (1812, Venècia)
  • Arrighetto (1813, Venècia)
  • La donna selvaggia (1813, Venècia)
  • Il crescendo (1814, Venècia)
  • Carlotta e Werther (1814, Florència)
  • Evellina (1814, Milà)
  • Euristea, o L'amore generoso (1815, Venècia)
  • Clotilde (1815, Venècia)
  • I begli usi di città (1815, Milà)
  • Medea e Giasone (1816, Torí)
  • Rinaldo d'Asti (1816, Roma)
  • Etelinda (1816, Venècia)
  • Claudina in Torino (1817, Roma)
  • Fajello (1817, Florència)
  • La donna selvaggia (1818) escrita expressament per a la cantant Caroline Bassi-Manna[1]
  • Donna Caritea, regina di Spagna (1818, Gènova)
  • Elena e Virginia (1818, Trieste)
  • Gabriella di Vergy (1818, Trieste); rev. di Fajello
  • Atar (1821, Lisboa)
  • Mandane, regina di Persia (1822, Lisboa)
  • La festa della rosa (1822, Lisboa)
  • Elena e Costantino (1823, Lisboa)
  • Maria Stuarda, regina di Scozia (1827, Londres)
  • L'orfano della selva (1828, Milà)
  • Rosmunda d'Inghilterra (1829, Venècia)
  • Edoardo Stuart in Scozia (1831, Nàpols)
  • Enrico di Monfort (1831, Milà)
  • Caterina di Guisa (1833, Milà)
  • La figlia dell'arciere (1834, Nàpols)
  • Marsa (1835, Nàpols)
  • La solitaria delle Asturie, ossia La Spagna ricuperata (1838, Milà)
  • Giovanna II regina di Napoli (1840, Milà)
  • Il lago delle fate (1841, Torí)

Enllaços externs

  • Biografia Arxivat 2014-10-06 a Wayback Machine.
  • Stanford University
  • Operone.de

Referències

  1. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 7, pàg. 1092 (ISBN 84-239-4507-3)
Registres d'autoritat
Bases d'informació