Carlo Coccia

Carlo Coccia

Biografia
Naixement	14 abril 1782 Nàpols (Itàlia)
Mort	13 abril 1873 (90 anys) Novara (Itàlia)
Activitat
Ocupació	compositor
Gènere	Òpera, música clàssica i música religiosa

Carlo Coccia (Nàpols, 14 d'abril de 1782 - Novara, 13 d'abril de 1873) fou un compositor italià, destacat per les seves òperes i la música sacra.

Biografia

Nasqué a Nàpols i estudià al conservatori de Nàpols amb Casella, Fedele Fenaroli i Giovanni Paisiello, qui el presentà al rei Josep Bonaparte, que el va fer músic de cambra. La seva primera òpera, Il matrimonio per lettera di cambio (1807), va fracassar; la següent, Il poeta fortunato, fou ben rebuda en 1808.

A Venècia va estrenar òperes semisèries, entre les quals Clotilde (1815), però l'èxit de les òperes de Gioacchino Rossini va eclipsar-lo i marxà a Lisboa, on fou entre 1820 i 1823. En 1824 s'instal·la a Londres, on fou director de His Majesty's Theatre; hi estrenà Maria Stuarda per a Giuditta Pasta en 1827, amb gran èxit.

Novament a Itàlia, va estrenar òperes serioses, entre les quals va destacar Caterina di Guisa (1833). Llavors, però, el gust del públic havia canviat i triomfaven Gaetano Donizetti i Vicenzo Bellini. A Novara, en 1837, fou mestre de capella de la catedral, i després dirigí el conservatori de Torí, dedicant-se la resta de la seva vida a l'ensenyament i la composició de música sacra. L'última òpera l'estrenà en 1841 a Novara, on morí.

Va participar en la Messa per Rossini (1869) amb el «Lacrimosa Amen»), missa d rèquiem en honor de Rossini concebuda com a obra conjunta de diversos músics italians, a proposta de Giuseppe Verdi.

Òperes

• Il matrimonio per lettere di cambio (1807, Roma)
• Il poeta fortunato, ossia Tutto il mal vien dal mantello (1808, Flor``encia)
• L'equivoco, o Le vicende del Martinaccio (1809, Bolonya)
• Voglia di dote e non di moglie (1809, Ferrara)
• La verità nella bugia (1809, Venècia)
• Una fatale supposizione, ovvero Amore e dovere (1810, Venècia); Matilde
• I solitari (1811, Venècia)
• Il sogno verificato (1812, Venècia)
• Arrighetto (1813, Venècia)
• La donna selvaggia (1813, Venècia)
• Il crescendo (1814, Venècia)
• Carlotta e Werther (1814, Florència)
• Evellina (1814, Milà)
• Euristea, o L'amore generoso (1815, Venècia)
• Clotilde (1815, Venècia)
• I begli usi di città (1815, Milà)
• Medea e Giasone (1816, Torí)
• Rinaldo d'Asti (1816, Roma)
• Etelinda (1816, Venècia)
• Claudina in Torino (1817, Roma)
• Fajello (1817, Florència)
• La donna selvaggia (1818) escrita expressament per a la cantant Caroline Bassi-Manna^[1]
• Donna Caritea, regina di Spagna (1818, Gènova)
• Elena e Virginia (1818, Trieste)
• Gabriella di Vergy (1818, Trieste); rev. di Fajello
• Atar (1821, Lisboa)
• Mandane, regina di Persia (1822, Lisboa)
• La festa della rosa (1822, Lisboa)
• Elena e Costantino (1823, Lisboa)
• Maria Stuarda, regina di Scozia (1827, Londres)
• L'orfano della selva (1828, Milà)
• Rosmunda d'Inghilterra (1829, Venècia)
• Edoardo Stuart in Scozia (1831, Nàpols)
• Enrico di Monfort (1831, Milà)
• Caterina di Guisa (1833, Milà)
• La figlia dell'arciere (1834, Nàpols)
• Marsa (1835, Nàpols)
• La solitaria delle Asturie, ossia La Spagna ricuperata (1838, Milà)
• Giovanna II regina di Napoli (1840, Milà)
• Il lago delle fate (1841, Torí)

Enllaços externs

• Biografia Arxivat 2014-10-06 a Wayback Machine.
• Stanford University
• Operone.de

Referències