Cases de l'Onyar

DadesTipusCasa ConstruccióXIXLocalització geogràficaEntitat territorial administrativaGirona LocalitzacióRambla, Onyar. Girona

41° 59′ N, 2° 49′ E / 41.98°N,2.82°E / 41.98; 2.82

IPAIdentificadorIPAC: 21356

Les cases de l'Onyar,^[1][2] també anomenades cases del Riu o cases penjades, són aquelles que tenen les façanes que donen al riu Onyar en el tram de la Rambla i carrer Argenteria del Barri Vell de Girona. En el seu conjunt, conformen una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.^[3]

Descripció

Les façanes que donen al riu Onyar en el tram de la Rambla i Argenteria, ofereixen interès per l'espontaneïtat d'un creixement continuat dels edificis de la banda oest de la Rambla, construïts com a reedificacions de les antigues construccions sobre muralla, bàsicament realitzades durant el segle passat. El conjunt presenta diversitat de volums, la majoria construïts volant sobre el riu a manera de galeries. En ells hi predomina el buit sobre el ple i les obertures horitzontals, si bé les fusteries amb muntants cada 70 o 80 cm limiten aquella sensació d'horitzontalitat en la composició. Bàsicament són tancaments de fusta i vidre i persianes enrotllables. En general són cases de crugia estreta que no segueixen idèntica alineació i per tant mantenen una diversitat de volums i de forats considerable.^[3]

Una de les cases més destacades de l'Onyar és la Casa Masó,^[4] casa natal de l'arquitecte Rafael Masó i Valentí. Situada al número 29 de carrer Ballesteries de Girona, esdevé un símbol del desplegament del Noucentisme a Girona. Des del 2006 és la seu de la Fundació Rafael Masó. Per la façana de l'Onyar s'identifica pel seu color blanc, que destaca entre la resta.

Història

Aquests edificis constitueixen una de les visions més tradicionals de la ciutat. Assentats originàriament damunt la muralla medieval de la ciutat, varen anar creixent en alçada i incorporant volades, sobretot des del segle xix, que donaren com a resultat un conjunt divers. Posteriorment s'havia degradat considerablement. Un primer projecte de rehabilitació es va fer el 1982 segons un projecte dels arquitectes Josep Fuses i Joan Maria Viader. Destaca la carta de colors, creada pels artistes Enric Ansesa i Jaume Faixó que va contribuir a fer-ne un dels atractius més coneguts de Girona.^[5] L'any 2010, les façanes de les cases del sector del Pont de Sant Agustí han estat objecte d'una operació de rehabilitació per part de la Generalitat de Catalunya, realitzant una intervenció sobre cobertes, façanes del riu i millorament dels serveis higiènics, modificant lleugerament el color original d'aquestes.^[3]

Galeria d'imatges

• 
  Vista general amb el Pont de Ferro
• 
  Vista detall amb Pont de Sant Agustí
• 
  Vista general amb el Pont dels Desitjos
• 
  Vista amb el Pont de Ferro
• 
  Vista general aèrea
• 
  Detall dels volant i Pont dels Desitjos
• 
  Vista amb el Pont se Sant Agustí
• 
  Vista general amb la Catedral
• 
  Vista general amb Sant Fèlix
• 
  Detall de les façanes
• 
  Detall de les façanes
• 
  Detall de les façanes
• 
  Detall de les façanes
• 
  Detall de les façanes
• 
  Detall de les façanes
• 
  Vista general abans de la reahibilitació el 2010 del sector del Pont de Sant Agustí
• 
  Vista general durant la reahibilitació el 2010 del sector del Pont de Sant Agustí
• 
  Vista general després de la reahibilitació el 2010 del sector del Pont de Sant Agustí

Referències

Bibliografia complementària

• Aragó, Narcís-Jordi «Els polèmics colors del riu Onyar». revista de girona, 284, 2014 [Consulta: 5 gener 2015].