Casimiro Molins Ribot
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1920  Barcelona |
| Mort | 25 juny 2017 (96/97 anys) Barcelona |
| 4t President de Cementos Molins | |
| 1986 – 2017 ← Joan Molins Ribot – Joan Molins Amat → | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | emprenedor, empresari |
| Membre de | Prelatura de la Santa Creu i Opus Dei |
| Família | |
| Cònjuge | Maria Dolores López-Rodó |
| Fills | Joaquim Molins López-Rodó, Javier Molins López-Rodó, Regina Molins López-Rodó, Anna Maria Molins López-Rodó, Laureà Molins López-Rodó, Maria Teresa Molins López-Rodó |
| Pares | Joaquín Molins Figueres i Anna Ribot |
| Germans | Joan Molins Ribot |
Premis
| |
Casimiro Molins Ribot (Barcelona, 15 de gener de 1920 - Barcelona, 25 de juny de 2017)[1] fou un empresari català, membre del consell d'administració de Cementos Molins durant 71 anys, on ocupà diversos càrrecs, inclòs el de President entre 1986 i 2017.[2]
Biografia
Es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona[2] i el 1942 marxà a Lleó per a treballar a Carbones del Esla, però aviat deixà la feina per treballar a Ciments Molins S.A, empresa creada pel seu avi Joan Molins Parera i pel seu pare Joaquín Molins, de la qual fou nomenat secretari del consell d'administració el 1945.
El 1972 en fou nomenat conseller delegat i el 1986, en morir el seu germà gran Joan Molins Ribot, fou nomenat president.
Com a President de Cementos Molins va aconseguir unificar les tres branques accionistes de la família: la dels seus fills (Molins López-Rodó), la dels seus nebots Molins Amat i la dels seus nebots provinents del segon matrimoni del seu pare, els Molins Gil.[3]
Com a empresari, va ser conseller del Banco Popular i de Popularinsa SA, va treballar com a conseller i President del Banco Atlántico[4] entre 1961 i 1983.[5] També va ser president honorari de la Unió Europea d'Inversions.
Vida personal
Es va casar amb Maria Dolores López-Rodó, a qui va conèixer perquè era germana d'un company de facultat, Laureà López Rodo (qui esdevindria posteriorment un dels ministres de Franco). Casimir i Maria Dolores es van conèixer a Sant Feliu de Codines, on els pares de les dues famílies tenien una casa.[6]
Van tenir sis fills. Un d'ells, Javier, va treballar a l'empresa familiar, fins que va deixar el càrrec durant la dècada de 1990. Un altre fill, Laureà Molins López-Rodó, és un conegut cirurgià, responsable de les intervencions quirúrgiques de Joan Carles I.[7] També és fill seu Joaquim Molins López-Rodó, catedràtic emèrit de la UAB.
Casimiro Molins fou un membre destacat de l'Opus Dei, esdevenint un dels importants finançadors del projecte a Catalunya.[6] El 2017, quan va morir, la seva filla Anna Maria Molins López-Rodó el va succeir al consell d'administració del Banco Popular. Va deixar sis fills i 24 néts.[7]
Premis i reconeixements
El 2012 va rebre la Creu de Sant Jordi.
Referències
- ↑ «Fallece Casimiro Molins Ribot, presidente de Ciments Molins». La Vanguardia.
- ↑ 2,0 2,1 NacióDigital. «Mor als 97 anys Casimiro Molins Ribot, president de Ciments Molins». [Consulta: 22 febrer 2023].
- ↑ NacióDigital. «Els Molins: Opus, ciment i catalanisme». [Consulta: 21 febrer 2023].
- ↑ MarketScreener. «Casimiro Molins Ribot - Biography» (en anglès). [Consulta: 22 febrer 2023].
- ↑ NacióDigital. «Els Molins: Opus, ciment i catalanisme». [Consulta: 22 febrer 2023].
- ↑ 6,0 6,1 NacióDigital. «Els Molins: Opus, ciment i catalanisme». [Consulta: 21 febrer 2023].
- ↑ 7,0 7,1 «Més de 100 Molins». [Consulta: 20 febrer 2023].
Enllaços externs
- La família Molins Arxivat 2012-06-14 a Wayback Machine.
