Chronicon Albeldense

Infotaula de llibreChronicon Albeldense

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorVigila (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Llenguallatí medieval Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènerecrònica Modifica el valor a Wikidata
La gent de Toledo, segons el Codex Vigilianus, la versió més avançada i il·lustrada de la Chronicon Albeldense.

La Chronicon Albeldense (Crònica d'Albelda) és una crònica històrica que suposa una font fonamental per a l'estudi del Regne d'Astúries. És una de les tres versions de la Crònica d'Alfons III,[1][2] juntament amb la Rotense i la Sebastianense.[3] Es creu que va ser confeccionada per un eclesiàstic anomenat Dulcidius o Dulcidi, amb supervisió directa del mateix rei. Per això, té el biaix goticista propi de les últimes dècades del Regne d'Astúries. Comença narrant la història de Roma, passa pels reis visigots i, finalment, parla de els reis gots ovetencs, des de Pelai fins a Alfons III.[4][5]

La primera versió s'acabà d'escriure en 881. Més tard se li afegirien dues grans paràgrafs referits als anys 882 i 883. La crònica acaba el novembre d'aquest any. El nom d'Albeldense li ve del còdex del monestir de San Martín de Albelda [6] a Albelda de Iregua, La Rioja, copiat i continuat pel monjo Vigila o Vigilán fins a l'any 976. La versió més completa que es conserva de la crònica es troba a la Reial Acadèmia de la Història i és un manuscrit procedent del monestir de San Millán de la Cogolla que data de l'any 951 aproximadament.

Referències

  1. ↑ Linehan, Peter. Historia e historiadores de la España medieval (en castellà). Universidad de Salamanca, 2011, p. 104. ISBN 978-84-7800-976-3. 
  2. ↑ Isla Frez, Amancio «Identidades y goticismo en época de Alfonso III: las propuestas de la Albeldense». Territorio, sociedad y poder: revista de estudios medievales, 6, 2011, pàg. 11–21. ISSN: 2341-1163.
  3. ↑ Álvarez Balbuena, Fernando «Los oscuros orígenes del reino de Asturias,de la batalla de Covadonga a la Reconquista». Anales de la Real Academia de Doctores, 3, 3, 2018, pàg. 331–347. ISSN: 1138-2414.
  4. ↑ Pérez Marinas, Iván «Las obras de las crónicas de Alfonso III: Crónica de Alfonso II sobre el final de los reyes godos , Leyenda de Covadonga , Crónica de Sebastián de Salamanca y Crónica de Ordoño I» (en anglès). Journal of Medieval Iberian Studies, 7, 2, 03-07-2015, pàg. 249–265. DOI: 10.1080/17546559.2015.1035303. ISSN: 1754-6559.
  5. ↑ de la Peña, Juan Ruiz. «Estudio preliminar». A: Juan Gil Fernández, José L. Moralejo (ed). Crónicas asturianas: crónica de Alfonso III (Rotense y "A Sebastián") : Crónica albeldense (y "profética") (en castellà). Universidad de Oviedo, 1985, p. 11-42. ISBN 978-84-600-4405-5. 
  6. ↑ Espinosa Ruiz, Urbano «El origen monástico de Albelda: un conjunto monástico de época visigoda en el origen de Albeld». El Amanuense: Revista de la Asociación Cultural para la Historia de Albelda, 5, 2021, pàg. 20–32. ISSN: 2659-7918.

Enllaços externs

  • Copia en llatí de la Crònica