Clotari III

Infotaula de personaClotari III

Representació de l'efígie de Clotari III Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 650 Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort673 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (22/23 anys)
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPesta Modifica el valor a Wikidata
Sepulturabasílica de Saint-Denis Modifica el valor a Wikidata
  Rei d'Austràsia
658 – c.653
← Clodoveu II
Teodoric III →
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolRei dels francs (657–673) Modifica el valor a Wikidata
DinastiaDinastia merovíngia
FillsClodoveu III Modifica el valor a Wikidata
ParesClodoveu II Modifica el valor a Wikidata  i Bathilda d'Ascània Modifica el valor a Wikidata
GermansTeodoric III i Khilderic II Modifica el valor a Wikidata
Rei dels francs
Modifica el valor a Wikidata

Clotari III[1](652-673), va ser fill gran del rei merovingi de Nèustria i Borgonya Clodoveu II. A la mort del seu pare el 658 heredà els regnes sota la regència de la seva mare Bathilda.

En un principi el regne d'Austràsia havia d'anar incorporat a l'herència de Clotari. Però durant els primers anys de regència, entre el 660 i el 662, la noblesa austrasiana va reivindicar més autonomia demanant un rei propi. Els neustrians van concedir a Austràsia la seva voluntat i es va coronar rei un altre fill de Clodoveu II, el germà de Clotari Khilderic II.

El poder real, però, residia en la noblesa neustriana a conseqüència de la progressiva pèrdua d'influència de la monarquia franca en els últims temps. Fins i tot després d'assolir la majoria d'edat el 669, el govern del regne estava en mans del majordom de palau Ebroin. És possible, però, que en aquest punt va començar a exercir certa autoritat que quedaria troncada amb la seva mort la primavera del 673.

Va ser enterrat a la Basílica de Saint-Denis i fou succeït pel seu germà Teodoric III. És considerat un dels primers "reis mandrosos".

Referències

  1. Com en la majoria de noms bàrbars que apareixen en textos romans, existeixen diverses versions del nom llatinitzat: Chlotharium, Cholthachar, Choltar, Clotaire, Chlotochar, o Hlothar. El nom evolucionaria al llatí "Lotari"

Vegeu també

  • Vegeu aquesta plantilla
Reis merovingis (s. V - VIII)
Khilderic I (457 - 481)  · Clodoveu I (481 - 511)  · Khildebert I (511 - 558)  · Clodomir (511 - 524)  · Teodoric I (511 - 533)  · Teodobert I (533 - 548)  · Teodobald (548 - 555)  · Clotari I el Vell (511 - 561)  · Caribert I (561 - 567)  · Guntram de Borgonya (561 - 592)  · Sigebert I (561 - 575)  · Khildebert II (575 - 595)  · Teodobert II (595 - 612)  · Teodoric II (595 - 613)  · Sigebert II (613)  · Khilperic I (561 - 584)  · Clotari II el Gran (584 - 623)  · Dagobert I (623 - 639)  · Caribert II (629 - 632)  · Khilperic (632)  · Sigebert III (634 - 656)  · Khildebert l'Adoptat (o III) (656 - 661)  · Clodoveu II (639–657)  · Clotari III (657–673)  · Khilderic II (662 - 675)  · Teodoric III (675–691)  · Dagobert II (675 - 679)  · Clodoveu III (675-676)  · Clodoveu IV (691–695)  · Khildebert III el Just o IV (695–711)  · Dagobert III (711–715)  · Khilperic II (715–721)  · Clotari IV (717 - 719)  · Teodoric IV (721–737)  · Khilderic III (743–751)
Regnes francs del 481 al 814
Regnes francs del 481 al 814
Categoria principal: reis merovingis