Clotari III
Representació de l'efígie de Clotari III | |||||||||||||
Biografia | |||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | c. 650 valor desconegut | ||||||||||||
Mort | 673 (Gregorià) (22/23 anys) valor desconegut | ||||||||||||
Causa de mort | Pesta | ||||||||||||
Sepultura | basílica de Saint-Denis | ||||||||||||
Rei d'Austràsia | |||||||||||||
658 – c.653 | |||||||||||||
← Clodoveu II Teodoric III → | |||||||||||||
Activitat | |||||||||||||
Ocupació | monarca | ||||||||||||
Altres | |||||||||||||
Títol | Rei dels francs (657–673) | ||||||||||||
Dinastia | Dinastia merovíngia | ||||||||||||
Fills | Clodoveu III | ||||||||||||
Pares | Clodoveu II i Bathilda d'Ascània | ||||||||||||
Germans | Teodoric III i Khilderic II | ||||||||||||
|
Clotari III[1](652-673), va ser fill gran del rei merovingi de Nèustria i Borgonya Clodoveu II. A la mort del seu pare el 658 heredà els regnes sota la regència de la seva mare Bathilda.
En un principi el regne d'Austràsia havia d'anar incorporat a l'herència de Clotari. Però durant els primers anys de regència, entre el 660 i el 662, la noblesa austrasiana va reivindicar més autonomia demanant un rei propi. Els neustrians van concedir a Austràsia la seva voluntat i es va coronar rei un altre fill de Clodoveu II, el germà de Clotari Khilderic II.
El poder real, però, residia en la noblesa neustriana a conseqüència de la progressiva pèrdua d'influència de la monarquia franca en els últims temps. Fins i tot després d'assolir la majoria d'edat el 669, el govern del regne estava en mans del majordom de palau Ebroin. És possible, però, que en aquest punt va començar a exercir certa autoritat que quedaria troncada amb la seva mort la primavera del 673.
Va ser enterrat a la Basílica de Saint-Denis i fou succeït pel seu germà Teodoric III. És considerat un dels primers "reis mandrosos".
Referències
- ↑ Com en la majoria de noms bàrbars que apareixen en textos romans, existeixen diverses versions del nom llatinitzat: Chlotharium, Cholthachar, Choltar, Clotaire, Chlotochar, o Hlothar. El nom evolucionaria al llatí "Lotari"