Coatí sud-americà

Infotaula d'ésser viuCoatí sud-americà
Nasua nasua Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Període de gestació73 dies Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN41684 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCarnivora
FamíliaProcyonidae
GènereNasua
EspècieNasua nasua Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1766)
Nomenclatura
ProtònimViverra nasua Modifica el valor a Wikidata
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

El coatí sud-americà (Nasua nasua) és una petita espècie de mamífer de l'ordre dels carnívors i la família dels prociònids. És un animal originari del Nou Món que viu essencialment als boscos de Sud-amèrica i la part meridional de Centreamèrica. És el símbol del Parc Nacional de l'Iguaçu, al Brasil.

Espècie invasora

El coatí és una espècie colonitzadora en ecosistemes favorables i ja ha provat els seus efectes perjudicials on s'adapta, especialment en hàbitats insulars.

Fou introduït el 1935 deliberadament a l'arxipèlag Juan Fernández (Xile) per acabar amb una plaga de rata, però es varen dedicar a menjar-se les cries i ous d'ocell, el 1972 s'estimava una població de 4000 coatís. La seva presència ha afectat greument les poblacions de Puffinus creatopus, Puffinus carneipes, el petrell de les Juan Fernández i el colibrí endèmic Sephanoides fernandensis.

El 1983 fou introduït a l'illa d'Anchieta (Brasil) on també s'hi ha naturalitzat i provocat alteracions en les aus.

A Europa la seva primera naturalització documentada es va produir a Mallorca on es detecta el 2004. S'han assenyalat 50 albiraments fiables i se n'han capturat 19, el 2009 es va poder constatar la seva reproducció amb la captura d'un animal de poques setmanes. S'estima que hi podria haver a l'illa uns 20 exemplars en llibertat (dades de 2009).[1] La Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears dedica importants esforços al control i captura dels coatís en llibertat, demandant la col·laboració ciutadana.[2]

El Coatí ha estat inclòs en el Catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores, aprovat pel Reial decret 1628/2011, de 14 de novembre, estant prohibida la seva possessió, transport, tràfic i comerç així com la introducció en el medi natural.[3]

Referències

  1. Mayol, Joan; Álvarez, Carmen; Manzano, Xavier «Presència i control del coatí, Nasua nasua l., i altres carnivors introduïts en època recent a Mallorca» (pdf). Butlletí de la Societat d'Història Natural de les Balears [Palma], 52, 2009, pàg. 183-191 [Consulta: 2 febrer 2016].
  2. «El coatí». Fulletó divulgatiu sobre el coatí. Conselleria de Medi Ambient-Govern de les Illes Balears. [Consulta: 2 febrer 2016].
  3. «Fitxa del coatí» (en castellà). Catàleg espanyol d'espècies exòtiques invasores. Ministeri d'Agricultura, alimentació i medi ambient-Govern d'Espanya, 2013. Arxivat de l'original el 19 d’octubre 2015. [Consulta: 2 febrer 2016].
  • Vegeu aquesta plantilla
Espècies vivents de carnívors
Regne: Animalia  ·  Embrancament: Chordata  ·  Classe: Mammalia  ·  Infraclasse: Eutheria  ·  Superordre: Laurasiatheria
Subordre Feliformia
Nandiniidae
Civeta de palmera africana (N. binotata)
Herpestidae
(Mangostes)
Mangosta aquàtica (Atilax paludinosus)
Mangosta de cua gruixuda (Bdeogale crassicauda · Mangosta de Jackson (Bdeogale jacksoni · Mangosta de potes negres (Bdeogale nigripes)
Mangosta d'Alexandre (Crossarchus alexandri · Mangosta d'Angola (Crossarchus ansorgei · Mangosta fosca (Crossarchus obscurus · Mangosta fosca del Camerun (Crossarchus platycephalus)
Mangosta groga (Cynictis penicillata)
Mangosta de Dybowsky (Dologale dybowskii)
Mangosta esvelta d'Angola (Galerella flavescens · Mangosta grisa del Cap (Galerella pulverulenta · Mangosta vermella africana (Galerella sanguinea · Mangosta esvelta de Somàlia (Galerella ochracea)
Mangosta nana de Somàlia (Helogale hirtula · Mangosta nana africana (Helogale parvula)
Mangosta comuna (Herpestes ichneumon)
Mangosta cuablanca (Ichneumia albicauda)
Mangosta de Libèria (Liberiictis kuhni)
Mangosta de Gàmbia (Mungos gambianus · Mangosta ratllada (Mungos mungo)
Mangosta de Selous (Paracynictis selousi)
Mangosta de Meller (Rhynchogale melleri)
Suricata (Suricata suricatta)
Mangosta petita asiàtica (U. auropunctata) · Mangosta cuacurta (U. brachyura) · Mangosta grisa de l'Índia (U. edwardsii) · Mangosta bruna de l'Índia (U. fusca) · Mangosta de Java (U. javanica) · Mangosta de collar (U. semitorquata) · Mangosta vermella de l'Índia (U. smithii) · Mangosta menjacrancs (U. urva) · Mangosta de coll ratllat (U. vitticolla)
Mangosta de musell llarg (X. naso)
Hyaenidae
(Hienes)
Hiena tacada (C. crocuta)
Hiena bruna (H. brunnea)  · Hiena ratllada (H. hyaena)
Pròteles (P. cristatus)
Felidae
Família gran recollida més avall
Viverridae
Família gran recollida més avall
Eupleridae
Família gran recollida més avall
Família Felidae
Felinae
Guepard (Acinonyx jubatus)
Caracal
Gat daurat africà (C. aurata) · Caracal (C. caracal)
Gat de Borneo (Catopuma badia · Gat daurat asiàtic (Catopuma temminckii)
Gat del desert xinès (Felis bieti · Gat domèstic (Felis catus · Gat de la jungla (Felis chaus · Gat de Pallas (Felis manul · Gat de la sorra (Felis margarita · Gat de peus negres (Felis nigripes · Gat salvatge (Felis silvestris)
Jaguarundi (H. yagouaroundi)
L. braccatus  · Gat de la Pampa (Leopardus colocolo · Gat de Geoffroy (Leopardus geoffroyi · Gat kodkod (Leopardus guigna · L. guttulus · Gat dels Andes (Leopardus jacobitus)  · L. narinensis · L. pajeros  · Ocelot (Leopardus pardalis · L. pardinoides · Gat tigrat (Leopardus tigrinus · Gat margay (Leopardus wiedii)
Serval (Leptailurus serval)
Linx del Canadà (Lynx canadensis · Linx nòrdic (Lynx lynx · Linx ibèric (Lynx pardinus · Linx roig (Lynx rufus)
Gat marbrat (Pardofelis marmorata)
Gat de Bengala (Prionailurus bengalensis · Gat capplà (Prionailurus planiceps · Gat rovellat (Prionailurus rubiginosus · Gat pescador (Prionailurus viverrinus)
Puma
Puma (Puma concolor)
Pantherinae
Pantera nebulosa (Neofelis nebulosa · Pantera nebulosa de Borneo (Neofelis diardi)
Lleó (Panthera leo · Jaguar (Panthera onca · Lleopard (Panthera pardus · Tigre (P. tigris) · Pantera de les neus (P. uncia)
Família Viverridae (inclou les civetes)
Paradoxurinae
Binturong (Arctictis binturong)
Civeta de palmera de dents petites (Arctogalidia trivirgata)
Civeta de palmera de Sulawesi (Macrogalidia musschenbroekii)
Civeta de palmera emmascarada (Paguma larvata)
Civeta de palmera comuna (Paradoxurus hermaphroditus · Civeta de palmera de Jerdon (Paradoxurus jerdoni · Civeta de palmera daurada (Paradoxurus zeylonensis)
Hemigalinae
Civeta de palmera d'Owston (Chrotogale owstoni)
Civeta llúdria (Cynogale bennettii)
Civeta de palmera de Hose (Diplogale hosei)
Civeta de palmera ratllada (Hemigalus derbyanus)
Prionodontinae
Linsang ratllat (Prionodon linsang · Linsang tacat (Prionodon pardicolor)
Viverrinae
Civeta africana (Civettictis civetta)
Geneta d'Etiòpia (Genetta abyssinica · Geneta d'Angola (Genetta angolensis · Geneta de Bourlon (Genetta bourloni · Geneta crestada (Genetta cristata · Geneta comuna (Genetta genetta · Geneta de Johnston (Genetta johnstoni · Geneta rubiginosa (Genetta maculata · Geneta pardina (Genetta pardina · Geneta aquàtica (Genetta piscivora · G. poensis  · Geneta servalina (Genetta servalina · Geneta de Villiers (Genetta thierryi · Geneta tacada (Genetta tigrina · Geneta gegant (Genetta victoriae)
Linsang de Leighton (Poiana leightoni · Linsang africà (Poiana richardsonii)
Civeta de Malabar (Viverra civettina · Civeta tacada (Viverra megaspila · Civeta malaia (Viverra tangalunga · Civeta grossa de l'Índia (Viverra zibetha)
Civeta petita de l'Índia (Viverricula indica)
Família Eupleridae
Euplerinae
Fossa (Cryptoprocta ferox)
Eupleri (Eupleres goudotii) · E. major
Fossa
Civeta de Madagascar (Fossa fossana)
Galidiinae
Mangosta de cua anellada (Galidia elegans)
Mangosta de bandes amples (Galidictis fasciata · Mangosta de Wozencraft (Galidictis grandidieri)
Mangosta de bandes estretes (Mungotictis decemlineata)
Mangosta bruna de Madagascar (Salanoia concolor · S. durrelli
Subordre Caniformia (continua més avall)
Ursidae
(Ossos)
Panda gegant (A. melanoleuca)
Os malai (H. malayanus)
Os morrut (M. ursinus)
Os d'antifaç (T. ornatus)
Os negre americà (U. americanus)  · Os bru (U. arctos)  · Os polar (U. maritimus)  · Os del Tibet (U. thibetanus)
Mephitidae
(Mofetes)
Mofeta dels Andes (C. chinga)  · Mofeta de la Patagònia (C. humboldtii)  · Mofeta de nas porcí oriental (C. leuconotus)  · Mofeta amazònica (C. semistriatus)
Mofeta cuallarga (M. macroura)  · Mofeta ratllada (M. mephitis)
Toixó d'Indonèsia (M. javanensis)  · Toixó de Palawan (M. marchei)
Mofeta tacada meridional (S. angustifrons)  · Mofeta tacada occidental (S. gracilis)  · Mofeta tacada oriental (S. putorius)  · Mofeta tacada nana (S. pygmaea)
Procyonidae
Bassaricyon
(Olingos)
Olingo d'Allen (B. alleni)  · Olingo de Beddard (B. beddardi)  · Olingo de Gabbi (B. gabbii)  · B. medius · Olinguito (B. neblina)
Bassarisc de cua anellada (B. astutus)  · Bassarisc centreamericà (B. sumichrasti)
Coatí de nas blanc (N. narica)  · Coatí sud-americà (N. nasua)
N. meridensis · Coatí de muntanya (N. olivacea)
Kinkajú (P. flavus)
Os rentador menjacrancs (P. cancrivorus)  · Os rentador (P. lotor)  · Os rentador de Cozumel (P. pygmaeus)
Ailuridae
Panda vermell de l'Himàlaia (A. fulgens) · Panda vermell de la Xina (A. styani)
Subordre Caniformia (continua més amunt)
Otariidae
(inclou els ossos marins
i els lleons marins)
Os marí sud-americà (A. australis)  · Os marí de Nova Zelanda (A. forsteri)  · Os marí de les Galápagos (A. galapagoensis)  · Os marí antàrtic (A. gazella)  · Os marí de Juan Fernández (A. philippii)  · Os marí afroaustralià (A. pusillus)  · Os marí de Guadalupe (A. townsendi)  · Os marí subantàrtic (A. tropicalis)
Os marí septentrional (C. ursinus)
Lleó marí de Steller (E. jubatus)
Lleó marí australià (N. cinerea)
Lleó marí sud-americà (O. flavescens)
Lleó marí de Nova Zelanda (P. hookeri)
Lleó marí de Califòrnia (Z. californianus)  · Lleó marí de les Galápagos (Z. wollebaeki)
Odobenidae
Morsa (O. rosmarus)
Phocidae
Foca de cresta (C. cristata)
Foca barbuda (E. barbatus)
Foca grisa (H. grypus)
Foca de bandes (H. fasciata)
Foca lleopard (H. leptonyx)
Foca de Weddell (L. weddellii)
Foca menjacrancs (L. carcinophagus)
Elefant merí septentrional (M. angustirostris)  · Elefant merí meridional (M. leonina)
Foca monjo del Mediterrani (M. monachus)
Foca monjo de Hawaii (N. schauinslandi)
Foca de Ross (O. rossi)
Foca de Grenlàndia (P. groenlandicus)
Foca tacada (P. largha)  · Foca comuna (P. vitulina)
Foca del Caspi (P. caspica)  · Foca ocel·lada (P. hispida)  · Foca del Baikal (P. sibirica)
Canidae
Família gran llistada més avall
Mustelidae
Família gran llistada més avall
Família Canidae
Atelocynus
Canis
Xacal ratllat (C. adustus)  · Xacal comú (C. aureus)  · Coiot (C. latrans)  · Llop daurat africà (C. lupaster)  · Llop (C. lupus)  · Xacal de llom negre (C. mesomelas)  · Xacal d'Etiòpia (C. simensis)
Cerdocyon
Guineu menjacrancs (C. thous)
Chrysocyon
Llop de crinera (C. brachyurus)
Cuon
Cuó (C. alpinus)
Lycalopex
Guineu andina (L. culpaeus)  · Guineu grisa de Darwin (L. fulvipes)  · Guineu grisa argentina (L. griseus)  · Guineu d'Azara (L. gymnocercus)  · Guineu de Sechura (L. sechurae)  · Guineu cendrosa (L. vetulus)
Lycaon
Nyctereutes
Gos viverrí (N. procyonoides)
Otocyon
Otoció (O. megalotis)
Speothos
Gos dels matolls (S. venaticus)
Urocyon
Guineu grisa (U. cinereoargenteus)  · Guineu grisa de les illes Santa Bàrbara (U. littoralis)
Vulpes
Guineu de Bengala (V. bengalensis)  · Guineu de Blanford (V. cana)  · Guineu del Cap (V. chama)  · Guineu de l'estepa (V. corsac)  · Guineu del Tibet (V. ferrilata)  · Guineu àrtica (V. lagopus)  · Guineu d'orelles llargues (V. macrotis)  · Guineu pàl·lida (V. pallida)  · Guineu de Rüppell (V. rueppelli)  · Guineu veloç (V. velox)  · Guineu roja (V. vulpes)  · Fennec (V. zerda)
Família Mustelidae
Guloninae
Eira
Taira (E. barbara)
Golut (G. gulo)
Marta nord-americana (M. americana)  · Marta de coll groc (M. flavigula)  · Fagina (M. foina)  · Marta de les muntanyes Nilgiri (M. gwatkinsii)  · Marta (M. martes)  · Marta del Japó (M. melampus)  · Marta gibelina (M. zibellina)
Marta pescadora (P. pennanti)
Helictidinae
Toixó d'Everett (M. everetti)  · Toixó de la Xina (M. moschata)  · Toixó oriental (M. orientalis)  · Toixó de Myanmar (M. personata)
Ictonychinae
Grisó petit (G. cuja)  · Grisó gros (G. vittata)
Turó ratllat africà (I. striatus)
Mostela de la Patagònia (L. patagonicus)
Mostela ratllada sahariana (P. lybica)
Mostela de clatell blanc (P. albinucha)
Turó marbrat (V. peregusna)
Lutrinae
(Llúdries)
Llúdria del Cap (A. capensis)  · Llúdria d'ungles curtes oriental (A. cinerea) · Llúdria inerme del Congo (A. congicus)
Llúdria marina (E. lutris)
Llúdria de coll tacat (H. maculicollis)
Llúdria del Canadà (L. canadensis)  · Llúdria costanera sud-americana (L. felina)  · Llúdria cuallarga (L. longicaudis)  · Llúdria de Xile (L. provocax)
Llúdria comuna (L. lutra)  · Llúdria de Sumatra (L. sumatrana)
Llúdria de l'Índia (L. perspicillata)
Llúdria gegant (P. brasiliensis)
Melinae
Toixó de gola blanca (A. albogularis)  · Toixó porcí (A. collaris)  · Toixó porcí de Sumatra (A. hoevenii)
Meles
Toixó del Japó (M. anakuma)  · Toixó asiàtic (M. leucurus)  · Toixó (M. meles)
Mellivorinae
Ratel (M. capensis)
Mustelinae
Mustela
(Mosteles)
Mostela de muntanya (M. altaica)  · Ermini (M. erminea)  · Turó de l'estepa (M. eversmannii)Mostela del Japó (M. itatsi)  · Mostela de panxa groga (M. kathiah)  · Visó europeu (M. lutreola)  · Mostela de Java (M. lutreolina)  · Turó de peus negres (M. nigripes)  · Mostela (M. nivalis)  · Mostela de peus nus (M. nudipes)  · Turó comú (M. putorius)  · Mostela de Sibèria (M. sibirica)  · Mostela de llom ratllat (M. strigidorsa)  · Mostela d'Egipte (M. subpalmata)
Mostela tropical (N. africana) · Mostela de Colòmbia (N. felipei) · Mostela cuallarga (N. frenata) · Visó americà (N. vison)
Taxidiinae
Toixó americà (T. taxus)


Bases de dades taxonòmiques
ADW BOLD BioLib COL EOL FW GBIF IN ITIS MSW NCBI OTL TSA Ubio