Copa del Món de Futbol de 1934

Nom en la llengua original(it) Campionato Mondiale di Calcio 1934 TipusCopa del Món de Futbol OrganitzadorFIFA Nombre de participants16 ParticipantsLocalització  i  DatesLocalitzacióStadio Giuseppe Grezar (Trieste)
Estadi Giuseppe Meazza (Milà)
Estadi Olímpic de Torí (Torí)
estadi Renato Dall'Ara (Bolonya)
Estadi Luigi Ferraris (Gènova)
Estadi Artemio Franchi (Florència)
Stadio Nazionale PNF (Roma)
Stadio Giorgio Ascarelli (Nàpols) EstatItàlia Interval de temps27 maig 1934 – 10 juny 1934 Número d'edició2  (1934) CompeticióPrimer llocItàlia Dades estadístiquesPartits17 Gols70 Més gols marcatsOldřich Nejedlý↔ Txecoslovàquia (5) Assistència358.000

---

La Copa del Món de Futbol 1934 va ser la segona edició de la Copa del Món de Futbol i va tenir lloc a Itàlia l'any 1934. La competició es disputà entre el 23 de maig i el 10 de juny de 1934 i Itàlia en fou campiona en derrotar Txecoslovàquia a la final per 2 a 1. El torneig fou utilitzat per Benito Mussolini com a propaganda feixista.^[1]

Antecedents

Després de retirar la seva candidatura pel Mundial de 1930, Itàlia es decidí a assolir l'organització de la següent Copa del Món. Benito Mussolini s'encarregà personalment que Itàlia fos escollida (i de què guanyés el títol). Suècia retirà la seva candidatura, misteriosament, el 1932, pel que Itàlia fou escollida per unanimitat. Per primer cop, es van inscriure més seleccions de les que podien disputar la fase final. Fou, per tant, la primera Copa que necessità fase de classificació. Uruguai boicotejà l'esdeveniment en protesta per la manca de seleccions europees al seu mundial.

Seus

De la mateixa manera que succeí a Berlín, als Jocs Olímpics celebrats dos anys més tard, la Copa del Món de futbol de l'any 1934 fou utilitzada políticament per Benito Mussolini per promoure el feixisme.

Es seleccionaren vuit ciutats per a la celebració dels partits, la majoria del nord del país. Aquestes foren: Milà (a la Llombardia), Torí (al Piemont), Gènova (a la Ligúria), Trieste (al Vènet), Bolonya (a l'Emília-Romanya), Florència (a la Toscana), Roma (al Laci) i Nàpols (al Campanya). Alguns estadis duien noms que feien referència al feixisme, com l'Stadio Nazionale del Partito Nazionale Fascista o l'Stadio Benito Mussolini.

Bolonya	Florència	Gènova	Milà
Stadio Littoriale	Stadio Giovanni Berta	Stadio Luigi Ferraris	Stadio Calcistico San Siro
Capacitat: 38.279	Capacitat: 47.290	Capacitat: 36.703	Capacitat: 55.000
Nàpols	Roma	Trieste	Torí
Stadio Giorgio Ascarelli	Stadio Nazionale PNF	Stadio Littorio	Stadio Benito Mussolini
Capacitat: 40.000	Capacitat: 47.300	Capacitat: 8.000	Capacitat: 28.140

Equips participants

Per a aquest torneig s'hi van inscriure trenta-dues associacions, pel que es va haver de disputar una ronda de qualificació, per a determinar les setze classificades. Només es classificaren quatre països no europeus: Argentina, Brasil, Estats Units i Egipte (primera selecció africana en participar en una Copa del Món). Uruguai renuncià a participar-hi com a protesta per la poca assistència al campionat anterior, essent l'únic equip campió que no ha defensat el seu títol.

Les seleccions classificades foren (en cursiva les seleccions debutants):

Equips participants
Alemanya	Brasil	França	Romania
Argentina	Egipte	Hongria	Suècia
Àustria	Espanya	Itàlia	Suïssa
Bèlgica	Estats Units	Països Baixos	Txecoslovàquia

Plantilles

Resultats

Aquesta edició de la Copa del Món va canviar de format, substituint la fase de grups per dues eliminatòries directes. Aquestes es disputaren amb pròrroga en cas d'empat i amb un partit de desempat en cas d'empat al final de la pròrroga. Per primer cop es disputà un partit pel tercer lloc.

Vuitens de final

Quarts de final

Semifinals

Final

27 de maig – Roma

Itàlia

7

31 de maig – Florència (repetit 1 de juny)

Estats Units

1

Itàlia

1 (1)

27 de maig – Gènova

Espanya

1 (0)

Brasil

1

3 de juny – Milà

Espanya

3

Itàlia

1

27 de maig – Nàpols

Àustria

0

Hongria

4

31 de maig – Bolonya

Egipte

2

Hongria

1

27 de maig – Torí

Àustria

2

Àustria (pr.)

3

10 de juny – Roma

França

2

Itàlia (pr.)

2

27 de maig – Trieste

Txecoslovàquia

1

Txecoslovàquia

2

31 de maig – Torí

Romania

1

Txecoslovàquia

3

27 de maig – Milà

Suïssa

2

Països Baixos

2

3 de juny – Roma

Suïssa

3

Txecoslovàquia

3

27 de maig – Bolonya

Alemanya

1

Tercer lloc

Argentina

2

31 de maig – Milà

7 de juny – Nàpols

Suècia

3

Suècia

1

Àustria

2

27 de maig – Florència

Alemanya

2

Alemanya

3

Alemanya

5

Bèlgica

2

Vuitens de final

---

---

---

---

---

---

---

Quarts de final

---

---

---

Semifinals

---

Tercer lloc

Final

Campió

Guanyador de  Copa del Món de Futbol de 1934
Itàlia Primer títol

Classificació final

El 1986, la FIFA va publicar un informe que classificava tots els equips de cada Copa del Món fins a la de 1986, basada en l'actuació a la competició, els resultats generals i la qualitat dels contraris (sense comptar els resultats de repetició).^[2][3] El rànquing del torneig de 1934 era el següent:

P	Equip	PJ	PG	PE	PP	GF	GC	DG	Pts.
1	Itàlia	4	3	1	0	11	3	+8	7
2	Txecoslovàquia	4	3	0	1	9	6	+3	6
3	Alemanya	4	3	0	1	11	8	+3	6
4	Àustria	4	2	0	2	7	7	0	4
Eliminats als quarts de final
5	Espanya	2	1	1	0	4	2	+2	3
6	Hongria	2	1	0	1	5	4	+1	2
7	Suïssa	2	1	0	1	5	5	0	2
8	Suècia	2	1	0	1	4	4	0	2
Eliminats als vuitens de final
9	Argentina	1	0	0	1	2	3	−1	0
	França	1	0	0	1	2	3	−1	0
	Països Baixos	1	0	0	1	2	3	−1	0
12	Romania	1	0	0	1	1	2	−1	0
13	Egipte	1	0	0	1	2	4	−2	0
14	Brasil	1	0	0	1	1	3	−2	0
15	Bèlgica	1	0	0	1	2	5	−3	0
16	Estats Units	1	0	0	1	1	7	−6	0

Golejadors

Algunes fonts atorguen quatre gols a Nejedlý. Les dades oficials de la FIFA n'hi atorguen cinc.^[4]

Referències

Enllaços externs

• FIFA - Itàlia 1934 Arxivat 2018-01-26 a Wayback Machine.
• Detalls a RSSSF