Cronologia de la gnomònica

Cronologia d'alguns esdeveniments importants dins la Gnomònica.[1][2]

  • 1300 aC el cenotafi de Seti I a Abidos es descriu l'ús d'un rellotge de sol[3]
  • 1200 aC a la Xina l'astrònom Tscheu-Kong descriu un ortoestil
  • Dir. 520 aC Anaxímenes de Milet (585-528 aC) és el primer a analitzar el còmput geomètric de les ombres per mesurar les parts i divisions del dia.[4]
  • Dir. 450 aC Heròdot (484-426 aC), que fa una petita referència en la seva Història II.109.3 als coneixements Grecs del temps, dient que: van adquirir la divisió del dia en dotze parts dels Babilonis.[5][6][7]
  • 293 aC El primer rellotge de sol de la cultura romana dissenyat i instal·lat a Roma per Luci Papiri Cursor, en el temple dedicat a Quirí.[8]
  • 263 aC a una plaça de Roma, Mani Valeri Màxim Corví Messal·la col·loca un rellotge de Sol, aconseguit en Catània com a botí de guerra durant la Primera Guerra Púnica.[9]
  • 50 aC Andrònic de Cirro construeix a la ciutat d'Atenes la famosa Torre dels Vents, es tracta d'una columna amb forma Octàgon, cada cara té un rellotge de sol orientat a cadascuna de les direccions dels vents.
  • 9 aC Facundus Novus col·loca en Camp de Mart a Roma un obelisc amb forma de solàrium.
  • 1293 Ya'aqob ben Mahir ibn Tibbōn (1236-1312), anomenat també Profatius Judeus, descriu el Cuadrans Novus .
  • 1400 l'astrònom John Slape dissenya un rellotge solar portàtil universal denominat la Navicela Italiana o Navicula de Venetiis .
  • 1450 L'astrònom austríac Georg von Peuerbach construeix el quadratum Geometricum .
  • 1502 Johann Stabius dissenya i construeix el primer rellotge solar stilo-axial i l'ubica a l'església de St Lorenz a la ciutat alemanya de Nuremberg
  • 1725 el rellotger francès Antoine Thiout a Vesoul dissenya un rellotge mecànic que proporciona l'hora solar mitjançant la correcció de l'equació del temps
  • 1709 Es publica una de les millors obres de gnomònica espanyola.
  • 1750 Els enginyers M. Weltin i J.G. Wernle construeixen un rellotge solar equatorial capaç de marcar els minuts
  • 1848 Charles Wheatstone (1802 - 1875) que patenta el rellotge solar fonamentat en llum polaritzada
  • 1867 L'inventor Lloyd Miffin patenta als Estats Units un rellotge amb gnòmon en forma d'analema
  • 1922 L'alemany Hugo Michnik descriu per primera vegada un rellotge solar bifilar.[10]

Vegeu també

Referències

  1. ↑ Timeline for Gnomonics
  2. ↑ Pliny history
  3. ↑ Whitrow, G. J.. Time in History: Views of Time from Prehistory to Present Day (en anglès). Oxford University Press, 1989, p.29. 
  4. ↑ Healy, J.F.; Healy, E.P.C.J.F.; Secundus, G.P.; Oxford University Press. Pliny the Elder on Science and Technology. Oxford University Press, 1999, p. 363. ISBN 978-0-19-814687-2 [Consulta: 8 setembre 2021]. 
  5. ↑ Calmet, A.; de Vence, H.F.. Sagrada Biblia: en latin y español, con notas literales, críticas é históricas, prefacios y disertaciones, sacadas (en castellà). Galvan, 1831, p. 169 [Consulta: 8 setembre 2021]. 
  6. ↑ de Dios de la Rada y Delgado, J. Discursos leidos ante la Academia de la Historia (en castellà). Imp. de T. Fortanet, 1875, p. 83 [Consulta: 8 setembre 2021]. 
  7. ↑ Memorial Literario o Biblioteca Periodica de ciencias, literatura y artes (en castellà). Imprenta de los Señores García, 1806, p. 341 [Consulta: 8 setembre 2021]. 
  8. ↑ Plini el Vell. Naturalis Historia, VII, 213
  9. ↑ Miller, K.J.; Symons, S. Down to the Hour: Short Time in the Ancient Mediterranean and Near East. Brill, 2019, p. 137. ISBN 978-90-04-41629-1 [Consulta: 8 setembre 2021]. 
  10. ↑ Hugo Michnik (1923), Theorie einer Bifilar-Sonnenuhr, Astronomishe Nachrichten, 217 (5190), p. 81-90