Echinocactus
 Echinocactus | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Caryophyllales |
| Família | Cactaceae |
| Subfamília | Cactoideae |
| Gènere | Echinocactus  Link i Otto, 1827 |
| Tipus taxonòmic | Echinocactus platyacanthus |
Echinocactus sp. és un gènere de plantes comprès dins la subtribu de les Echinocactines, les quals pertanyen a la tribu de les cèries, família de les cactàcies. En general, són plantes de tija globular o de signe cilíndric, normalment solitàries. Sempre amb costelles pronunciades que es formen en madurar, per la fusió dels tubercles, els quals es mantenen separats durant la fase juvenil. Poden arribar a tenir mides considerables i en els exemplars vells poden formar-se articles laterals, sobretot després d'alguna lesió de la tija principal. Les flors, petites i poc vistoses, sempre solitàries, neixen de les noves arèoles a l'àpex de la tija o en el seu centre. Els fruits són carnosos, de vegades comestibles, i gairebé sempre dehiscents.
Taxonomia
- Echinocactus horizonthalonius
- Echinocactus grusonii
- Echinocactus platyacanthus
- Echinocactus polycephalus
- Echinocactus texensis
Referències
- Pizzetti, Mariela Cactus Guías de la naturaleza (Grijalbo, 2003). ISBN 84-253-3364-4.
- Francisco Javier Alonso de la Paz; Cactus y otras suculentas; Susaeta Ediciones, S.A.; ISBN 84-305-5687-7.
