En la puta vida

Infotaula de pel·lículaEn la puta vida

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióBeatriz Flores Silva Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Mariana Santángelo
Ariel Caldarelli
Josep Linuesa i Gurrera
Martha Gularte Modifica el valor a Wikidata
ProduccióBeatriz Flores Silva, Hubert Toint i Stefan Schmitz Modifica el valor a Wikidata
GuióBeatriz Flores Silva i János Kovácsi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MúsicaCarlos da Silveira Modifica el valor a Wikidata
FotografiaFrancisco Gózon (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeMarie-Hélène Dozo i Daniel Márquez Modifica el valor a Wikidata
ProductoraInstitut Cubà de l'Art i la Indústria Cinematogràfics i Avalon Produkcija Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenUruguai i Bèlgica Modifica el valor a Wikidata
Estrena2001 Modifica el valor a Wikidata
Durada103 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióMontevideo Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
candidata internacional als Premis Oscar (2002) Modifica el valor a Wikidata



IMDB: tt0285066 Filmaffinity: 308123 Allocine: 43212 Letterboxd: in-this-tricky-life Allmovie: v258231 TCM: 530889 TV.com: movies/en-la-puta-vida TMDB.org: 61072 Modifica el valor a Wikidata

En la puta vida és una pel·lícula uruguaiana de 2001, en coproducció amb Bèlgica, Espanya i Cuba. Dirigida per Beatriz Flores Silva i basada en el llibre El huevo de la serpiente, de la periodista i escriptora uruguaiana María Urruzola sobre la xarxa de tràfic de dones a l'Uruguai el 1992,[1] és una comèdia dramàtica protagonitzada per Mariana Santángelo, Silvestre, Josep Linuesa, Andrea Fantoni i Martha Gularte.[2] Fou candidata d'Uruguai a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa als Premis Oscar de 2001, però la seva nominació no fou acceptada.[3]

Sinopsi

Sense recursos, amb dos fills i el somni de tenir la seva pròpia perruqueria a Montevideo, Elisa comença a treballar com a acompanyant i aviat, com a prostituta. Al costat de la seva amiga Lulú i el proxeneta d'ambdues, Plácido el Cara, s'instal·len a Barcelona. Però aquests somnis que al principi semblaven realitzables comencen a esvair-se: els maltractaments de Plácido, les baralles amb altres prostitutes i travestís i finalment la mort de Lulú obliguen a Elisa a abandonar a Plácido; començarà a col·laborar amb Marcelo, un policia sensible que l'ajudarà a tornar a l'Uruguai.[4]

Protagonistes

  • Mariana Santángelo (Elisa)
  • Silvestre (Plácido, el Cara)
  • Josep Linuesa (Marcelo)
  • Andrea Fantoni (Lulú)
  • Martha Gularte
  • Fermi Herrero
  • Augusto Mazzarelli
  • Ileana López

Premis

  • Premis a la millor pel·lícula, millor actuació femenina i premi del públic a la VIII Mostra de Cinema Llatinoamericà de Lleida (2002).[5]
  • Esment especial del jurat en el Festival de Cinema Llatí de Miami (2002).
  • Segon premi en el Festival Internacional de Cinema Llatí de Chicago (2002).
  • Tercer premi del públic en el Festival Internacional de Cinema Llatí de Los Angeles (2002).
  • Premi a la millor actuació femenina en la Setmana de Cinema Iberoamericà de Villaverde, Espanya (2002).
  • Premi Mercosur a la pel·lícula favorita del públic en el Festival Iberoamericà de Cinema i Vídeo Cinesul, Rio de Janeiro (2002).
  • Esment especial en el Festival de Cinema de Santa Cruz, Bolívia (2002).
  • Premi a la millor actuació femenina al Festival Internacional de Cinema de Viña del Mar (2002).
  • Premi del públic en el Festival Internacional de Cinema de Paraguai (2002).
  • Premi al millor director al Festival de Cinema de Bogotà (2002).
  • Premi especial del jurat a Festival de Cinema Llatinoamericà de Trieste (2001).
  • Colón d'Or i Clau de la llibertat al Festival de Cinema Iberoamericà de Huelva (2001).[6]
  • Premio Radio la Habana al Festival Internacional del Nou Cinema Llatinoamericà de l'Havana (2001).
  • Premi especial i premis a la millor música i actriu revelació, Asociación de Críticos de Cine del Uruguay (2001).[4]

Referències

  1. Deveny, Thomas G.. Migration in Contemporary Hispanic Cinema. Scarecrow Press, Inc., 2012, p. 326. ISBN 9780810885042 [Consulta: 6 juliol 2016]. 
  2. En la puta vida a Programa Ibermedia
  3. «51 Countries In Race For Oscar». Academy of Motion Picture Arts and Sciences, 19-11-2001. Arxivat de l'original el 4 juliol 2008. [Consulta: 12 agost 2008].
  4. 4,0 4,1 Uruguay Film Commission & Promotion Office. «En la puta vida». A: Còpia arxivada, 2012, p. 56 [Consulta: 7 desembre 2021]. 
  5. Un sucio cuento de hadas, EL País, 29 de març de 2002
  6. 'En la puta vida', una película sobre la prostitución de una inmigrante, gana el Colón de Oro de Huelva, El País, 25 de novembre de 2001

Enllaços externs

  • Breus escenes de la pel·lícula amb sinopsi en off a YouTube.
  • Vegeu aquesta plantilla
1970s
1980s
1990s
2000s
2010s
2020s
  • Planta permanente (2020)
  • El otro Tom (2021)