Enric de Cardona i Enríquez
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1485 Castell Palau d'Arbeca |
| Mort | 7 febrer 1530 (44/45 anys) Roma |
 Cardenal prevere San Marcello | |
| 21 novembre 1527 (Gregorià) – 7 febrer 1530 ← Guillem Ramon de Vich i Vallterra – Egidi de Viterbo → | |
| Abat de Sant Joan de les Abadesses | |
| té el rol: abat comendatari 1527 – 1528 | |
| Abat del monestir de Sant Cugat | |
| té el rol: abat comendatari 1522 – 1529 | |
| Abat de Sant Miquel de Cuixà | |
| té el rol: abat comendatari 1522 – 1529 | |
| Arquebisbe de Monreale | |
| 23 gener 1512 – 7 febrer 1530 ← Joan Castellar i de Borja Diòcesi: arquebisbat de Monreale | |
 Bisbe de Barcelona | |
| 18 abril 1505 – 23 gener 1512 ← Pere Garcia – Martín García Puyazuelo → Diòcesi: bisbat de Barcelona | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic |
| Consagració | 18 d'abril de 1505 |
| Proclamació cardenalícia | 24 de novembre de 1527 per Climent VII Cardenal-Prevere de San Marcello |
| Família | |
| Pares | Joan Ramon Folc IV de Cardona i Aldonza Enríquez y Quiñones |
| Germans | Ferran I Joan Ramon Folc de Cardona, Antoni de Cardona i Enríquez, Lluís de Cardona i Enríquez, Pere de Cardona i Enríquez, Jaume de Cardona, Joan de Cardona i Teresa de Cardona i Enríquez |
| Lloc web | Fitxa a catholic-hierarchy.org |
Enric de Cardona i Enríquez (Castell d'Arbeca,[1] 1485 - Roma 1530). Fou bisbe de Barcelona (1505-1512), arquebisbe de Mont-real de Sicília (1512) i cardenal del títol de San Marcello (1527).
Antecedents
Fill de Joan Ramon Folc IV, duc de Cardona, germà de Lluís de Cardona i Enríquez, president de la Generalitat de Catalunya (1524-1527), i nebot de l'arquebisbe de Tarragona, Pere de Cardona, de qui fou el preferit.
Biografia
Per intermediació del rei d'Aragó Ferran II arribarà a bisbe de Barcelona en 1505, enfront de l'ardiaca Lluís Desplà i d'Oms, que havia estat elegit pel capítol de la catedral. El 1512 és nomenat arquebisbe de Mont-real de Sicília, renuncià el bisbat si bé continuà residint a Barcelona. El mestre de capella de Tarragona, Francisco Tovar, li dedicà en 1510 el seu Libro de la música práctica. Col·laborà a l'adaptació catalana del diccionari de Nebrija enllestida per Martí Ivarra. Acompanyà el nou papa Adrià VI des de Barcelona a Roma (1522), a on seria nomenat prefecte del Castel Sant'Angelo. Fou enterrat a l'església de Montserrat a Roma.[2]
Referències
- ↑ Tal com ens indica, Mossèn Segura.
- ↑ Biografía eclesiástica completa: vidas de los personajes del Antiguo y Nuevo Testamento, de todos los santos que venera la Iglesia, papas y eclesiásticos célebres por sus virtudes y talentos, en orden alfabético. Imprenta y Librería de Eusebio Aguado, 1850, p. 400–.
Fonts
- Enric de Cardona a www.catholic-hierarchy.org (anglès)
| Precedit per: Pere Garcia |  Bisbe de Barcelona 1505 - 1512 | Succeït per: Martín García Puyazuelo |
| Precedit per: Alfons d'Aragó |  Arquebisbe de Monreale 1512 - 1530 | Succeït per: Pompeo Colonna (administrador apostòlic) |
| Precedit per: Guillem Ramon de Vich i Vallterra |  Cardenal prevere de San Marcello 21 de novembre de 1527 – 7 de febrer de 1530 | Succeït per: Egidio da Viterbo |
| Precedit per: Giovanni Alliata |  President del regne de Sicília 1526 - 1535 | Succeït per: Simone Ventimiglia |
