Erich Leinsdorf
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 febrer 1912 Viena (Àustria) |
| Mort | 11 setembre 1993 (81 anys) Zúric (Suïssa) |
| Dades personals | |
| Formació | Mozarteum Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Nova York |
| Ocupació | director d'orquestra |
| Membre de | |
| Gènere | Música clàssica |
| Professors | Richard Stoehr |
| Instrument | Violoncel |
       | |
Erich Leinsdorf, nascut Erich Landauer (Viena (Àustria), 4 de febrer, 1912 - Zuric (Suïssa), 11 de setembre, 1993) va ser un director d'orquestra austríac-americà que va viure principalment als Estats Units des de 1937. Leinsdorf era considerat un director d'òpera típic i era especialment valorat a Amèrica com a director de música de Wagner.
Biografia
Leinsdorf va estudiar a la seva ciutat natal i es va graduar amb un diploma el 1933. L'any següent esdevingué assistent de Bruno Walter i Arturo Toscanini al Festival de Salzburg.
El novembre de 1937, Leinsdorf va anar a la Metropolitan Opera de Nova York com a assistent. Després de l'annexió d'Àustria al Reich alemany nacionalsocialista (1938), va poder romandre als EUA com a refugiat europeu i hi va rebre la ciutadania el 1942.[1] De 1943 a 1946 va ser director en cap de l'Orquestra de Cleveland, però en gran part no va poder exercir aquesta feina perquè va ser cridat al servei militar a causa de la Segona Guerra Mundial.
Després del final de la guerra va tornar a dirigir de tant en tant a Europa, però va ser principalment actiu a Amèrica. De 1947 a 1955 Leinsdorf va ser director principal de l'Orquestra Filharmònica de Rochester. El 1956 va ser director de l'Òpera de Nova York durant una temporada i després va tornar a la Metropolitan Opera. El 1962 va esdevenir director titular de l'Orquestra Simfònica de Boston, succeint a Charles Münch. També el 1962 va ser elegit membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències.
De 1978 a 1981 va treballar intensament amb lRadio-Symphonie-Orchester Berlin ara Orquestra Simfònica Alemanya de Berlín, amb qui va emprendre una gira molt aclamada per l'Àsia Oriental el juny de 1980.
Commemoració
El 17 d'agost de 2020, l'artista Gunter Demnig va posar una ceràmica per a Erich Leinsdorf davant de la Casa de Mozart a Salzburg.
Discografia
- Richard Wagner: Die Walküre, Lohengrin, Tristan und Isolde, Die Meistersinger von Nürnberg
- Giacomo Puccini: Tosca, Madama Butterfly, Turandot, La Bohème, Il tabarro
- Richard Strauss: Ariadne auf Naxos, Salome
- Giuseppe Verdi: Aïda, Un ballo in maschera, Macbeth
- Wolfgang Amadeus Mozart: Così fan tutte, Don Giovanni, Les noces de Figaro
- Erich Wolfgang Korngold: Die tote Stadt
- Gaetano Donizetti: Lucia di Lammermoor
- Gioacchino Rossini: Il barbiere di Siviglia
- Peter Cornelius: Der Barbier von Bagdad
Leinsdorf també va gravar simfonies i altres obres orquestrals, incloses obres de:
- Ludwig van Beethoven
- Johannes Brahms
- Anton Bruckner
- Béla Bartók: Concert per a orquestra, Imatges hongareses
- Zoltán Kodály: Háry János Suite
- Franz Schmidt
- Gustav Mahler: Simfonia núm. 1
- Wolfgang Amadeus Mozart: totes les simfonies
- Serguei Prokófiev
Referències
Bibliografia
- Erich Leinsdorf a l'arxiu Munzinger (inici de l'article disponible gratuïtament)
Enllaços externs
 | L'article o secció necessita millores de format. Pot necessitar retocs en negretes, cursives, enllaços, imatges, categories, infotaules... |
- Obres de i sobre Erich Leinsdorf al catàleg de la Biblioteca Nacional d'Alemanya-[1] (alemany)
- Entrevistes, contribucions radiofòniques i enregistraments amb Erich Leinsdorf a l'arxiu en línia de la Mediateca d'Àustria-[11=1&page[12]=1&extended[q][0][option]=pers&extended[q][0][value]=Leinsdorf,+Erich] (alemany)
- Discografia completa-[2] (anglès)
