Eustaqui de Beaumarchais
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1235 (Gregorià)  Othis |
| Mort | 23 agost 1294 (Gregorià) (58/59 anys) |
| Senescal | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
| Altres | |
| Títol | Comte |
Eustaqui de Beaumarchais (1240 - 1295) fou senescal del Regne de França.
Administrà el Comtat de Tolosa a la mort d'Alfons de Poitiers, de 1272 a 1294. A la mort de Blanca d'Artois va demanar la protecció al rei de França, qui va enviar-lo per governar el Regne de Navarra, que quedaria sota el control francès. Va participar activament en la Croada contra la Corona d'Aragó, dirigint el Setge de Navardún i la Invasió de la Vall d'Aran i participant en l'apaivagament de la Revolta de Perpinyà, per reclamar els drets de Carles I d'Anjou, a qui el papa Martí IV va atorgar la Corona d'Aragó en contra de Pere el Gran a causa de les vespres Sicilianes. Finalment va ocupar Girona, amb una guarnició de 200 genets i 5000 infants, abans de rendir la ciutat de nou al rei Pere i retirar-se a França després de la derrota francesa a la batalla del coll de Panissars.[1][2][3]
Continuant la tasca dels seus antecessors va crear 22 noves bastides (viles) a Occitània, entre la Garona i l'Adur.
Referències
- ↑ Boudet, Marcellin. Dans les montagnes d'Auvergne de 1260 à 1325: Eustache de Beaumarchais, seigneur de Calvinet et sa famille ... (en francès). E. Bancharel, 1901.
- ↑ Beaumarchais, Eustache de. Sentence arbitrale d'Eustache de Beaumarchais entre monseigneur l'abbé et les consuls d'Aurillac, dite première paix, du lundi avant la fête de Sainte-Madeleine (1280). (en francès). P. Picut, 1841.
- ↑ «Mémoires de la Société archéologique du Midi de la France» (en francès). Société archéologique du Midi de la France, 1874. [Consulta: 12 agost 2023].
