El fennec (Vulpes zerda) és una espècie de mamífer carnívor de la família Canidae que habita el desert del Sàhara i Aràbia.[2] Amb les seves característiques orelles, es tracta de l'espècie més petita de la seva família. El seu pelatge, orelles i funció renal estan adaptats a les condicions físiques del desert: temperatures extremes i escassetat hídrica. Les orelles li serveixen de sistema de ventilació i refrigeració de la sang, que l'ajuda a suportar les elevades temperatures i el clima extrem del desert. El terme fennec prové de l'àrab, en què significa 'guineu', i l'epítet específic, zerda, que prové del grec antic, es refereix al seu sec hàbitat (xeros).[3]
Descripció
Crani de fennec
Es tracta del cànid més petit que existeix,[4] car només té una alçada de fins a 21 cm a la creu i entre 35 i 41 cm de llarg, més de 18 a 30 cm de cua, i pesa entre 1 i 1,5 kg.[5] Els seus trets més distintius són el pelatge de color sorra, més clar a la cara i el ventre, la cua llarga i llanosa, amb la qual s'abriga quan dorm, el morro molt curt, coixinets plantars peluts i sobretot les enormes orelles (de 10-15 cm), que l'ajuden tant a sentir el més mínim so com a irradiar l'excés de calor a l'exterior, i per aquesta raó sol escollir-se com a exemple d'adaptació al medi desèrtic en contraposició a la guineu d'orelles petites que habita el cercle polar àrtic. El pelatge l'ajuda a reflectir la intensa radiació diürna i, durant la nit, a conservar la calor corporal.
Sol assolir l'edat de 10-12 anys en la natura. Els seus depredadors principals són el caracal i les espècies africanes del gènere Bubo.
Fennec
Comportament
És un animal nocturn que s'alimenta d'insectes, rèptils, rosegadors, aus i ous. El seu sentit de l'oïda és tan fi que fins i tot pot escoltar les seves preses als caus. Complementa la seva dieta amb fruits (dàtils, baies, etc.) que troba als oasis, on també s'aprovisiona d'aigua, tot i que pot viure sense.[5] Pot arribar a saltar fins a 60 cm d'alçada i 120 de longitud, cosa que l'ajuda a caçar i fugir dels seus enemics.
En clarejar el dia, retorna al seu cau, a vegades de fins a 10 metres de profunditat i 120 m² de superfície, per passar les tòrrides hores del dia fora de perill de la calor. Aquests poden estar connectats amb els caus d'altres grups.
Les femelles comparteixen cau amb les seves cries (2 a 5 per ventrada), mentre que els mascles són solitaris, tot i que a vegades ajuden la seva parella durant el període de gestació i lactància.
El fennec és un animal sorprenentment fàcil de domesticar, que s'acostuma fàcilment a viure amb humans. Tanmateix, se'l considera una espècie rara i és per això que és il·legal tenir-lo com a mascota en moltes zones de la seva àrea de distribució.[cal citació]
Reproducció
Un exemplar de fennec de 10 mesos d'edat
Els fennecs són animals socials que s'aparellen de per vida i defensen el seu propi territori.[6] La maduresa sexual s'assoleix als 9 mesos d'edat. Al seu hàbitat natural, l'aparellament té lloc entre gener i febrer i només una vegada a l'any. El coit pot durar més de dues hores. Les cries, amb un període de gestació d'uns 50 dies, solen néixer entre març i abril.[7]
El cau típic del fennec està excavat a la sorra, tant en àrees obertes com en zones protegides per la vegetació (dunes fixes), i sol tenir diverses entrades, si el substrat ho permet.
Població
L'estat de conservació del fennec és no preocupant, segons la UICN.[8] És classificada com a espècie «no amenaçada», però el comerç del qual ha de ser regulat, segons la CITES.[9][10] És sovint perseguit i caçat per la seva pell, tot i que no causa cap dany als interessos humans.[11] No hi ha estimacions precises sobre la mida de la població, però se suposa que no perilla a causa de les observacions dels paranyers que els venen als turistes o per a exhibicions.
Classificació
El fennec fou classificat recentment amb certa polèmica com a Fennecus zerda, a causa de la diferència en el nombre de cromosomes i etologia respecte al gènere Vulpes. Tanmateix, se l'ha tornat a classificar dins aquest últim gènere. Existeix, doncs, un debat obert al voltant de la seva classificació taxonòmica.[12]
Anatòmicament, manca de glàndula almesquera i té 32 parells de cromosomes, a diferència d'altres espècies de guineu, que en tenen entre 35 i 39.
↑ Wilson, Don E. (ed.); Reeder, DeeAnn M. (ed). Mammal Species of the World (en anglès). 3a edició. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0. OCLC 62265494.
↑«FENNEC FOX (Fennecus zerda a.k.a. Vulpes zerda)» (en anglès). The Animals at Wildworks. Arxivat de l'original el 17 de juny 2009. [Consulta: 21 desembre 2009].
↑«Small Mammals: Fennec Fox» (en anglès). Smithsonian National Zoological Park. Arxivat de l'original el 18 d’abril 2010. [Consulta: 17 desembre 2009].
↑ 5,05,1Alulagnier, S., Haffner, P., Mitchell-Jones, A., Moutou, F. y Zima, J.. Guía de los Mamíferos de Europa, del norte de África y de Oriente Medio (en castellà). Barcelona (Espanya): Lynx Edicions, 2009, p. 166-167. ISBN 978-84-96553-52-1.
↑«Fennec fox» (en anglès). BBC Science and Nature, juliol 2008. Arxivat de l'original el 29 de juny 2012. [Consulta: 21 desembre 2009].
↑Sillero-Zubiri, Claudio; Hoffman, Michael; Mech, Dave. Canids: Foxes, Wolves, Jackals and Dogs: Status Survey and Conservation Action Plan (en anglès). World Conservation Union, 2004, p. 208. ISBN 978-2831707860 [Consulta: 19 desembre 2009].
Gat del desert xinès (Felis bieti) · Gat domèstic (Felis catus) · Gat de la jungla (Felis chaus) · Gat de Pallas (Felis manul) · Gat de la sorra (Felis margarita) · Gat de peus negres (Felis nigripes) · Gat salvatge (Felis silvestris)
L. braccatus · Gat de la Pampa (Leopardus colocolo) · Gat de Geoffroy (Leopardus geoffroyi) · Gat kodkod (Leopardus guigna) ·L. guttulus · Gat dels Andes (Leopardus jacobitus) ·L. narinensis ·L. pajeros · Ocelot (Leopardus pardalis) ·L. pardinoides · Gat tigrat (Leopardus tigrinus) · Gat margay (Leopardus wiedii)
Gat de Bengala (Prionailurus bengalensis) · Gat capplà (Prionailurus planiceps) · Gat rovellat (Prionailurus rubiginosus) · Gat pescador (Prionailurus viverrinus)
Civeta de palmera comuna (Paradoxurus hermaphroditus) · Civeta de palmera de Jerdon (Paradoxurus jerdoni) · Civeta de palmera daurada (Paradoxurus zeylonensis)
Mofeta dels Andes (C. chinga) · Mofeta de la Patagònia (C. humboldtii) · Mofeta de nas porcí oriental (C. leuconotus) · Mofeta amazònica (C. semistriatus)
Os marí sud-americà (A. australis) · Os marí de Nova Zelanda (A. forsteri) · Os marí de les Galápagos (A. galapagoensis) · Os marí antàrtic (A. gazella) · Os marí de Juan Fernández (A. philippii) · Os marí afroaustralià (A. pusillus) · Os marí de Guadalupe (A. townsendi) · Os marí subantàrtic (A. tropicalis)
