Giorgio Pressburger
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (hu) Pressburger György 21 abril 1937 Budapest (Hongria) |
| Mort | 5 octubre 2017 (80 anys) Trieste (Itàlia) |
| Dades personals | |
| Formació | Acadèmia Nacional d'Art Dramàtic Silvio D'Amico |
| Activitat | |
| Ocupació | dramaturg, guionista, director de cinema, dramaturg |
| Família | |
| Germans | Nicola Pressburger (en)  |
Premis
| |
      | |
Giorgio Pressburger (Budapest, 1937 - 5 d'octubre de 2017) va ser un escriptor italià. A dinou anys fuig a Itàlia juntament amb el seu germà. S'estableix a Roma; amb una beca d'estudis es matricula a l'Acadèmia Nacional d'Art Dramàtic i s'hi gradua com a director teatral. Ingressa al centre experimental de Cinematografia. Després de diplomar-se, l'escriptor Andrea Camilleri l'ajuda a treballar als programes radiofònics dedicats a la cultura. Comença una llarga activitat de recerca sobre el so. A l'Estudi de Fonologia de Milà treballa amb els investigadors musicals més grans: Bruno Maderna i Luciano Berio.
Comença estudis de Biologia a la Universitat de Roma La Sapienza. Inicia l'activitat teatral a diversos teatres (de Nàpols, Bolonya, Roma i Trieste) en els quals representa, sobretot, obres de clàssics del segle xix i XX, mentre que pel que fa al teatre musical entra als programes de les entitats líriques més importants d'Itàlia i d'Europa, amb la posada en escena d'obres de compositors contemporanis (Gyorgy Lieti, Franco Donadoni, G. Manzoni). Per al teatre en prosa escriu diverses obres que es representen.
Treballa a la televisió italiana (RAI), per a la qual realitza pel·lícules i versions televisives d'autors com Strindberg, Georg Buchner i Pasolini. Filma diverses pel·lícules industrials.
A partir del 1986, publica 13 llibres de narrativa a les editorials Marietti, Rizzoli, Einaudi i Bompiani. Algun llibre seu ha estat traduït fins i tot en castellà (Ed. Destino.) Guanya molts premis literaris dels de més anomenada (Viareggio, Campiello, etc.). Els seus llibres han estat traduïts a 15 llengües.
Funda i dirigeix un festival de teatre, música, dansa, titelles i cinema als països de centreeuropa, dirigeix l'Institut Italià de Cultura de Budapest, és assessor de cultura de la ciutat de Spoleto.[1]
Filmografia
- Llargmetratges
- Momento due, RAI (1977)
- Calderón (1981)
- Dietro il buio, Sine Sole Cinema (2011)
- Curtmetratges
- Il Galata Morente (1988)
- Stamira (1990)
- Un giorno senza telefono, SIP (1993)
- Flusso di coscienza - Razzismo 1993 (1993)
Referències
- ↑ «Giorgio Pressburger». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 4 abril 2016].
Guanyadors del Premi Viareggio | |
|---|---|
| 1930s |
|
| 1940s | Silvio Micheli – Umberto Saba (1946) • Antonio Gramsci (1947) • Aldo Palazzeschi – Elsa Morante – Sibilla Aleramo (1948) • Arturo Carlo Jemolo – Renata Viganò (1949) |
| 1950s | Francesco Jovine – Carlo Bernari (1950) • Domenico Rea (1951) • Tommaso Fiore (1952) • Carlo Emilio Gadda (1953) • Rocco Scotellaro (1954) • Vasco Pratolini (1955) • Carlo Levi – Gianna Manzini (1956) • Italo Calvino – Pier Paolo Pasolini (1957) • Ernesto de Martino (1958) • Marino Moretti (1959) |
| 1960s | Giovanni Battista Angioletti (1960) • Alberto Moravia (1961) • Giorgio Bassani (1962) • Antonio Delfini – Sergio Solmi (1963) • Giuseppe Berto (1964) • Goffredo Parise - Angelo Maria Ripellino (1965) • Ottiero Ottieri – Alfonso Gatto (1966) • Raffaello Brignetti (1967) • Libero Bigiaretti (1968) • Fulvio Tomizza (1969) |
| 1970s | Nello Saito (1970) • Ugo Attardi (1971) • Romano Bilenchi (1972) • Achille Campanile (1973) • Clotilde Marghieri (1974) • Paolo Volponi (1975) • Mario Tobino – Dario Bellezza – Sergio Solmi (1976) • Davide Lajolo (1977) • Antonio Altomonte – Mario Luzi (1978) • Giorgio Manganelli (1979) |
| 1980s | Stefano Terra (1980) • Enzo Siciliano (1981) • Primo Levi (1982) • Giuliana Morandini (1983) • Gina Lagorio – Bruno Gentili (1984) • Manlio Cancogni (1985) • Marisa Volpi (1986) • Mario Spinella (1987) • Rosetta Loy (1988) • Salvatore Mannuzzu (1989) |
| 1990s | Luisa Adorno – Cesare Viviani – Maurizio Calvesi (1990) • Antonio Debenedetti (1991) • Luigi Malerba (1992) • Alessandro Baricco (1993) • Antonio Tabucchi (1994) • Maurizio Maggiani – Elio Pagliarani (1995) • Ermanno Rea – Alda Merini (1996) • Claudio Piersanti – Franca Grisoni – Corrado Stajano (1997) • Giorgio Pressburger – Michele Sovente – Carlo Ginzburg (1998) • Ernesto Franco (1999) |
| 2000s | Giorgio van Straten – Sandro Veronesi (2000) • Niccolò Ammaniti – Michele Ranchetti – Giorgio Pestelli (2001) • Fleur Jaeggy – Jolanda Insana – Alfonso Berardinelli (2002) • Giuseppe Montesano (2003) • Edoardo Albinati – Andrea Tagliapietra – Livia Livi (2004) • Raffaele La Capria – Alberto Arbasino – Milo De Angelis (2005) • Gianni Celati – Giovanni Agosti – Giuseppe Conte – Roberto Saviano (2006) • Filippo Tuena – Paolo Mauri – Silvia Bre – Simona Baldanzi – Paolo Colagrande – Paolo Fallai (2007) • Francesca Sanvitale – Miguel Gotor – Eugenio De Signoribus (2008) • Edith Bruck – Adriano Prosperi – Ennio Cavalli (2009) |
| 2010s | Nicola Lagioia – Michele Emmer – Pierluigi Cappello (2010) • Alessandro Mari – Mario Lavagetto – Gian Mario Villalta (2011) • Nicola Gardini – Franco Lo Piparo – Antonella Anedda (2012) • Paolo Di Stefano – Giulio Guidorizzi – Enrico Testa (2013) • Francesco Pecoraro – Alessandro Fo – Luciano Mecacci (2014) • Antonio Scurati – Massimo Bucciantini – Franco Buffoni (2015) • Franco Cordelli – Bruno Pischedda – Sonia Gentili (2016) • Gianfranco Calligarich – Giuseppe Montesano – Stefano Carrai (2017) • Fabio Genovesi – Giuseppe Lupo (2018) • Emanuele Trevi – Renato Minore – Saverio Ricci (2019) |
| 2020s | Paolo Di Paolo – Luciano Cecchinel – Giulio Ferroni (2020) • Edith Bruck - Flavio Santi - Walter Siti (2021) |
