Gramática de la lengua castellana

Infotaula de llibreGramática de la lengua castellana
(la) Grammatica Antonii Nebrissensis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Tipusllibre de gramàtica Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorElio Antonio de Nebrija Modifica el valor a Wikidata
Llenguacastellà Modifica el valor a Wikidata
Publicació1492 Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Gènerellibre de text Modifica el valor a Wikidata

La Gramática castellana[1][2] (títol original en llatí: Grammatica Antonii Nebrissensis [...]) és una gramàtica del castellà escrita per Antonio de Nebrija i publicada el 1492.[3] Constituí la primera obra que es dedicava a l'estudi de la llengua castellana i les seves regles. Anteriorment, s'havien publicat tractats sobre l'ús de la llengua llatina, com el de Lorenzo Valla, Tratado sobre gramática latina de 1471. Tanmateix, la Grammatica és el primer llibre imprès que se centra en l'estudi de les regles d'una llengua romànica.[4]

Importància

A partir de la publicació de la Gramática castellana, la gramàtica es considera la disciplina que estudia les regles d'una llengua, fins a l'adveniment de la lingüística com a disciplina científica al segle xix.

La publicació de la gramàtica també va resultar una eina per a la difusió del castellà, ja que a partir de 1492 l'Imperi Espanyol es va estendre per bona part del globus. Igualment, els autors de noves gramàtiques propers temporalment a Nebrija van prendre la seva obra com a base en matèria ortogràfica.[5]

Crítiques

La Gramática fou molt criticada per alguns dels seus contemporanis, destacant entre els seus detractors Juan de Valdés. Els escrits de Valdés trasllueixen que no tenia consciència d'una homogeneïtzació ortogràfica del castellà. Criticà, per tant, la procedència andalusa de certs vocables llatins, que ell considerava impurs i incorrectes. No obstant això, coincidí amb Nebrija en el principi regidor de l'ortografia; és a dir, el tret fonètic de l'escriptura en castellà.[6]

Alguns gramàtics posteriors es van apartar de la pronunciació com a principal via per fixar les regles ortogràfiques. Fray Miguel de Salinas, per exemple, va defensar en la seva obra de 1563 (Libro apologético [...]) la importància de l'«ús», referint-se al fet que el costum àmpliament acceptat d'escriure d'una determinada manera ha de regir l'ortografia.[7]

Estructura del llibre

Nebrija divideix l'estudi de la llengua en quatre àrees i dedica un llibre a cadascuna:

  1. Ortografia. Nebrija situa l'ortografia en primer lloc com els tractadistes clàssics. Pren com a base la correspondència fonètica entre llenguatge parlat i escrit, que declara amb la sentència que «assi tenemos de escrivir como pronunciamos i pronunciar como escrivimos».[3] Per tant, Nebrija pren la pronunciació com a base per descriure les regles de l'ortografia.[7]
  2. Prosòdia i síl·laba.
  3. Etimologia i dicció.
  4. Sintaxi.

Un cinquè llibre el dedicarà a «De las introducciones de la lengua castellana para los que de estraña lengua querrán deprender». Estableix les següents deu parts de l'oració: nom, pronom, article, verb, participi, gerundi, nom participial infinit, preposició, adverbi, conjunció.

Gramàtiques posteriors

Altres importants gramàtiques espanyols han seguit a la de Nebrija:

  • Nebrija. Reglas de ortografía. 1517.
  • Valdés. Diálogo de la lengua. 1535.
  • Andrés Flórez. Arte para bien leer y escribir. 1552.
  • Martín Cordero. La manera de escribir en castellano. 1556.
  • Villalón. Gramática castellana. 1558.
  • Correas. Ortografía castellana. 1630.

[...]

Edicions crítiques

  • Antonio de Nebrija, Gramática sobre la lengua castellana, ed. lit. de Carmen Lozano, Madrid, Real Academia Española; Galaxia Gutenberg (Biblioteca Clásica, 17), 2011.

Referències

  1. ↑ Girón Alconchel, 2000, p. 69.
  2. ↑ Nebrija V Centenario, 1994, p. 29.
  3. ↑ 3,0 3,1 Esteve Serrano, 1982, p. 19-20.
  4. ↑ Simposio de Filología Clásica, Los humanistas españoles y el humanismo europeo, Editum, 1990, p. 146. ISBN 9788476849675
  5. ↑ Esteve Serrano, 1982, p. 21.
  6. ↑ Esteve Serrano, 1982, p. 24-25.
  7. ↑ 7,0 7,1 Esteve Serrano, 1982, p. 34-35.

Bibliografia

  • Esteve Serrano, Abraham, Estudios de teoría ortográfica del español, Murcia, Universidad de Murcia-Editum, 1982. ISBN 8486031141.
  • Girón Alconchel, José Luis, «Historia de la gramática en España», en Manuel Alvar (ed.) Introducción a la lingüística española, Barcelona, Ariel, 2000, pp. 69-87. ISBN 9788434482395
  • Real Academia Española y Asociación de Academias de la Lengua Española, Ortografía de la lengua española, Madrid, Espasa, 2010. ISBN 978-84-670-3426-4
  • Schönberger, Axel, ''Die Gramática de la lengua castellana des Antonio de Nebrija. Kastilischer Text und kommentierte deutsche Übersetzung der ersten spanischen Grammatik aus dem Jahre 1492. Teil 1: 1. Buch: Lautlehre und Orthographie; 2. Buch: Prosodie und Metrik'', Frankfurt am Main, Valentia, 2016. ISBN 978-3-936132-40-3
  • VV. AA., Nebrija V Centenario: Actas del Congreso Internacional de Historiografía Lingüística. La obra de Nebrija, Murcia, Universidad de Murcia-Editum, 1994. ISBN 8476845383

Enllaços externs

  • "Gramática castellana", Salamanca, 1492, digitalitzada a la Biblioteca Digital Hispánica de la Biblioteca Nacional d'Espanya (castellà)
  • Text complet en versió digital. Asociación Cultural Antonio de Nebrija Arxivat 2010-05-10 a Wayback Machine. (castellà)
  • Antonio Nebrija, Gramática de la lengua castellana[Enllaç no actiu], Red ediciones, 2012. ISBN 978-84-9816-893-8