Guibert de Nogent
| Biografia | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 15 abril 1055  Clermont | ||||
| Mort | 1124 (Gregorià) (68/69 anys) Coucy-le-Château-Auffrique | ||||
| |||||
| Activitat | |||||
| Ocupació | teòleg, escriptor, autobiògraf, historiador, medievalista | ||||
| Orde religiós | Orde de sant Benet | ||||
 | |||||
Guibert de Nogent (Catenoy (Oise), 1053-1124) fou un monjo benedictí. L'any 1104 fou elegit abat del monestir de Nogent-sous-Coucy, a la regió de la Picardia.[1]
Guibert de Nogent visqué en una època plena de convulsions i lluites, tant de poder com de religió, i en els seus escrits s'hi pot apreciar l'arrelament del feudalisme o les lluites entre l'emperador i el papat pels drets de l'església. Ens ha arribat de Guibert una important obra literària on destaquen els tractats teològics o escrits de cronista.
Una de les seues obres més destacades fou Gesta Dei per Francos ("L'heroïcitat de Déu per mitjà del poble Franc") escrit entre 1107 i 1108. En aquesta obra destaca l'explicació i relat planer que fa sobre la primera croada coneguda com la croada dels pobres o popular.[2]
