José Joaquín de Silva-Bazán
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) José Joaquín de Silva-Bazán y Sarmiento 3 desembre 1734 Madrid |
| Mort | 2 febrer 1802 (67 anys) Madrid |
 Majordom major del Rei d'Espanya | |
| 1787 – 1802 | |
← Pedro de Alcántara Fernández de Córdoba Diego Ventura de Guzmán y Fernández de Córdoba → | |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Marie Anna Grafin Waldstein |
| Fills | José Gabriel de Silva-Bazán |
| Pares | Pedro Artal de Silva Bazán i Maria Cayetana Sarmiento y Velasco |
| Germans | Mariana de Silva-Bazán y Sarmiento |
Premis | |
José Joaquín de Silva-Bazán y Sarmiento (Madrid, 3 de desembre de 1734 - Madrid; 2 de febrer de 1802), IX marquès de Santa Cruz de Mudela, cavaller de l'Orde del Toisó d'Or, va ser un aristòcrata espanyol que va servir en la Reial Casa.
Vida i família
Va ser també VIII marquès de Villasor, VII del Viso, VI d'Arcicóllar, comte de Baiona i de Montesanto, baró de Sant Boi i senyor de Valdepeñas, dues vegades Gran d'Espanya, i Gentilhome de Cambra de S. M. amb exercici i servitud.[1][2]
Els seus pares van ser Pedro de Silva-Bazán y Alagón, VIII marquès de Santa Cruz de Mudela, majordom de l'infant Felip de Borbó-Parma, i María Cayetana Sarmiento y Dávila, la seva dona, VI comtessa de Pie de Concha i V marquesa d'Arcicóllar, filla dels comtes de Salvatierra. Va tenir per germana menor a Mariana de Silva-Bazán y Sarmiento, duquessa de Huéscar i mare de la famosa duquessa Cayetana de Alba. Germà del també acadèmic Pedro de Silva y Sarmiento de Alagón.
Comptava només deu anys quan va morir el seu pare, a qui va succeir a la casa, i va quedar a cura de la seva mare.
El 2 de febrer de 1755 va contreure matrimoni amb María de la Soledad Fernández de la Cueva y Silva, VI marquesa de Cadreita, filla de Francisco VI Fernández de la Cueva y de la Cerda, XI duc d'Alburquerque, que havia estat Cavallerís major del rei Ferran VI fins a la seva jubilació sis anys abans, i d'Agustina Ramona de Silva i Gutiérrez de los Ríos, la seva dona, filla del X duc de l'Infantado. Aquest matrimoni va ser breu doncs Soledad va morir set anys després, als 27 d'edat, deixant-lo vidu i pare d'un fill de sis anys: Francisco de Asís, que va ser marquès del Viso i va morir jove en 1779.
Sembla que la defunció del seu primogènit el va induir, després d'una llarga viudesa, a contreure un nou matrimoni. A Viena va conèixer a la qual seria la seva segona esposa des de 1781: Mariana de Waldstein, nascuda en aquesta cort al maig de 1763, filla d'Emmanuel Philibert, comte de Waldstein-Dux, i de la princesa Maria Anna Theresia de Liechtenstein. Mariana va ser la primera de les marqueses de Santa Cruz retratada per Goya (l'altra va ser la seva nora, Joaquina Téllez-Girón).
Tres anys després, ja de nou a Madrid, el Rei Carles III d'Espanya el va nomenar el seu Majordom major, la qual cosa el convertia en Cap Superior de Palau.[3]
En 1788, el nou Monarca Carles IV el va confirmar en el seu càrrec i el va nomenar Institutor dels seus tres fills grans, entre ells el Príncep d'Astúries.
Home d'elevada cultura i amant de les belles arts, va ser escollit Director de la Reial Acadèmia Espanyola en 1776, a la defunció del duc d'Alba. En 1794 va patrocinar el trasllat de l'Acadèmia a la seva actual seu del carrer Felipe IV, construïda per l'arquitecte Miguel Aguado en terrenys de l'antic Palau del Buen Retiro cedits per la Casa Reial.
Referències
- ↑ José Joaquín de Silva-Bazán a geni.com
- ↑ José Joaquín de Silva-Bazán a fundacionmedinaceli.org
- ↑ [1] Arxivat 2012-01-19 a Wayback Machine.. Arxiu Nacional de Palau
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Fernando de Silva y Álvarez de Toledo |  Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira O 1776-1802 | Succeït per: Manuel Abella |
