Juan de Haro y Sanvítores

Infotaula de personaJuan de Haro y Sanvítores

Pintura d'Eugenio Cajés (c.1635). Recuperació de l'Illa de Puerto Rico en 1625 per les tropes espanyoles a les ordres de Juan de Haro y Sanvítores Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Juan De Haro y Sanvítores Modifica el valor a Wikidata
3 febrer 1565 Modifica el valor a Wikidata
Medina del Campo Modifica el valor a Wikidata
Mort26 febrer 1632 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
San Juan (Puerto Rico) Modifica el valor a Wikidata
Governador de Puerto Rico
29 agost 1625 – 2 agost 1631
← Juan de Vargas Machuca – Enrique Enríquez de Sotomayor → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata

Juan de Haro y Sanvítores (Medina del Campo, 3 de febrer de 1565 - San Juan, 26 de febrer de 1632) fou un militar espanyol, governador de la província de Nova Andalusia i Paria i de la Capitania General de Puerto Rico.

Fill de Juan de Haro y Loarte i Inés de Sanvítores y de la Peña,[1] el seu avi patern, Sebastián, fou gentilhome de l'emperador Carles V i el seu acemilero mayor. Juan es va traslladar molt jove a les Índies i es va establir a la ciutat de Cumaná, on va arribar al rang de capità.[2] Va ser nomenat cavaller de l'Ordre de Santiago.

Va ser capità general i governador de la província de Nova Andalusia i Paria des del 6 de setembre de 1614 fins al 28 de juliol de 1619. Com a militar va exercir la professió a Flandes. Per mitjà del seu tinent Lucas Fajardo, va fundar la ciutadella de San Cristóbal de Cumanagotos i va ser cap del Terç de Galeones. El 29 d'agost de 1625, va ser designat governador de Puerto Rico, on, als pocs dies de prendre el càrrec, va lluitar contra la invasió dels holandesos a l'illa en la Defensa de San Juan. Va vestir l'hàbit de cavaller de l'Ordre de Santiago, l'11 d'octubre de 1627. Va ser un dels primers pobladors de Cumaná. Va morir a Puerto Rico el 26 de febrer de 1632.

Referències

  1. ↑ Iturriza Guillén, Carlos. Algunas familias de Cumaná. Caracas: Instituto Venezolano de Genealogía, 1973, p. 827. 
  2. ↑ Mentre el coronel Héctor Andrés Negroni el tracta com a capità a la seva obra Historia militar de Puerto Rico, i l'acadèmic Fernando Marías Franco al seu discurs el denomina almirant. Real Academia de la Historia. [1](castellà). ISBN 9788415069416

Bibliografia

  • Negroni, Héctor Andrés. «Cap. III:Conflictos españoles». A: Ediciones Siruela. Historia militar de Puerto Rico (en castellà). Madrid: Sociedad Estatal del Quinto Centenario, 1992, p. 536. ISBN 8478441387 [Consulta: 20 agost 2014]. 
  • Morales-Dorta, José. El Morro, testigo inconquistable (en castellà). San Juan, Puerto Rico: Isla Negra Editores, 2006, p. 145. ISBN 9781932271799 [Consulta: 20 agost 2014].