Karl Eusebius de Liechtenstein

Infotaula de personaKarl Eusebius

Retrat de Karl Eusebius de Liechtenstein Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 setembre 1611 Modifica el valor a Wikidata
Negre Kosteletz, Txèquia
Mort5 abril 1684 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Kostelec nad Černými lesy Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacripta de la família Liechtenstein Modifica el valor a Wikidata
2n Prince de Liechtenstein (oc) Tradueix
1627 – 1684
← Karl I de Liechtenstein – Johann Adam Andreas de Liechtenstein → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres noms'
Activitat
Ocupaciócap militar (1639–1641), col·leccionista d'art, escriptor Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPríncep de Liechtenstein, duc d'Opava, duc de Jägerndorf i comte de Rietberg
FamíliaCasa de Liechtenstein Modifica el valor a Wikidata
CònjugeJohanna Beatrix von Dietrichstein-Nikolsburg (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsJohann Adam Andreas de Liechtenstein, Eleonora Maria Rosalia von Liechtenstein (en) Tradueix, Princess Johanna Beatrix of Liechtenstein (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesKarl I de Liechtenstein Modifica el valor a Wikidata  i Baroness Anna Marie von Boskowicz und Schwarzenberg Modifica el valor a Wikidata
Modifica el valor a Wikidata
Find a Grave: 45220287 Modifica el valor a Wikidata
Karl Eusebius de Liechtenstein.

Karl Eusebius de Liechtenstein (1611-1684) fou el segon príncep de Liechtenstein. Era fill del Príncep Karl I de Liechtenstein i de la baronessa Ana María Šemberová de Boskovic y Černá Hora.

Biografia

Nascut a Negre Kosteletz,[1] era el quart fill del príncep Karl I de Liechtenstein. Amb la mort del seu gemà Enric el 1612 va passar a ser l'hereu del títol. Quan el seu pare va morir el 1627 només tenia 16 anys, motiu pel qual els seus oncles, Gundaker i Maximilià, van fer de tutors fins al 1632. Des de 1639 va ocupar el càrrec de Governador Regional Superior de Silèsia. A partir d'una llei[2] del rei Ferran III estava obligat a col·laborar amb l'exèrcit austríac durant la guerra dels trenta anys. Karl Eusebius va ser capità en cap de l'Alta i la Baixa Silèsia entre 1639 i 1641.

Després de la Guerra dels Trenta Anys, es va esforçar a restablir econòmicament les possessions de la seva família. A més va haver de fer front a una sentència de la Cort que declarava il·legítimes algunes possessions adquirides pel seu pare. Aquesta sentència l'obligava a pagar 1,7 milions de florins.

Un cop va aconseguir pagar el deute, va preferir invertir en art doncs creia que podia ser un millor llegat per a la seva descendència.[3] Va ser el primer membre de la família en començar una col·lecció d'art: va adquirir pintures, escultures de bronze, objectes d'artesania juntament amb una col·lecció d'armes.

També va mostrar interès per la cria de cavalls i per l'arquitectura, arribant a escriure un llibre sobre aquest tema el 1675.[4]

Va morir als 72 anys i va ser sepultat a l'església que havia fet construir el seu oncle Maximilià a Branov U Brna on també estaven enterrats els seus progenitors.

Matrimoni i descendència

El 6 d'agost de 1644, Karl Eusebius es va casar amb la princesa Joana Beatriu de Dietrichstein-Nikolsburg (1625 - 1676). Van tenir nou fills:

  • Eleonora Maria (1647 - 1704), casada amb el príncep Johann Seyfried de Eggenberg (1644 - 1713).
  • Ana Maria (1648 - 1654).
  • Maria Teresa (1649 - 1716), casada en primeres núpcies amb Jakob Leslie († 1691) i en segones núpcies amb Joan Baltasar de Wagensörg, Comte de Sonnegg († 1693).
  • Joana Beatriu (1650 - 1672), casada amb el príncipe Maximiliano de Liechtenstein (1641 - 1709).
  • Dominic Eusebius († 1652).
  • Karl Joseph († 1652).
  • Francesc Eusebius (1654 - 1655)
  • Cecília († 1655).
  • Johann Adam I (1662 - 1712).

Referències

  1. ↑ Pàgina oficial de la Casa Principesca de Liechtenstein
  2. ↑ El 1627 Ferran havia reforçat la seva autoritat establint un important precedent legal i militar mitjançant l'emissió d'una Ordenança de Terres que va privar els governants dels estats bohemis del seu dret a mobilitzar soldats, reservant aquesta facultat exclusivament al monarca. Lothar Höbelt, Ferdinand III (1608–1657). Friedenskaiser wider Willen (Ferran III, emperador de la pau en contra de la seva voluntat) (Graz: Ares Verlag. 2008)
  3. ↑ Victor Fleischer: Fürst Karl Eusebius von Liechtenstein als Bauherr und Kunstsammler (1611-1684), Wien 1910, S. 15, in: Gerald Schöpfer (Hg.): Klar & Fest. Geschichte des Hauses Liechtenstein,a la "Sèrie de l'Associació d'Història Econòmica i Social", Sonderband 2, Graz 1996, S. 51.
  4. ↑ abgedruckt in: Victor Fleischer: Fürst Karl Eusebius von Liechtenstein als Bauherr und Kunstsammler (1611-1684). Wien 1910
Registres d'autoritat