Kiliwa

Infotaula de llenguaKiliwa
Koléew Ñaja'
Tipusllengua, llengua viva i llengua no-escrita Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants46 (2010)[1]
Autòcton deMèxic Mèxic
EstatBaixa Califòrnia
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
Hoka-Sioux
hoka-sioux
llengües yuma-cochimí Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturacap valor Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióInstituto Nacional de Lenguas Indígenas
Nivell de vulnerabilitat5 en perill crític Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3klb Modifica el valor a Wikidata
Glottologkili1268 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueklb Modifica el valor a Wikidata
UNESCO726 Modifica el valor a Wikidata
IETFklb Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2293 Modifica el valor a Wikidata

El kiliwa és una llengua mexicana del grup yuma-cochimí parlada pels kiliwes, que habita al nord-est de l'estat mexicà de Baixa Califòrnia. Pel seu nombre de parlants, és una de les llengües indígena amb menys parlants a Mèxic, i es troba en procés de desaparició. La major part dels parlants de kiliwa són ancians, i es concentren en localitats com Arroyo de León i la regió de la vall de Trinidad del municipi d'Ensenada.

Entre les característiques d'aquesta llengua està l'ocupació de xiulades i certs crits com a recursos de significació lingüística. Té 21 consonants i sis vocals, i inclou alguns sons que no posseeix el castellà, com el salt glotal o les oclusivas arrodonides o labialitzades.

Inventari fonològic

L'inventari fonològic del kiliwa[2] és:

Bilabial Coronal Palatal Velar Labiovelar Uvular Glotal
Oclusiva p t k q ʔ (')
Africada t͡s (ch)
Fricativa s x h, hʷ
Aproximant r, l j (y) w
Nasal m n ɲ (ñ)

Hi ha vocals curtes i llargues, aquestes són: a, e, i, o, u, ā, ē, ī, ō, ū.[3]

Referències

  1. INEGI, 2005, pàgina 41.
  2. Mixco, 1996, pp. 31-33
  3. «Diccionario práctico de la lengua kiliwa.». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 31 gener 2014].

Bibliografia

  • Ochoa Zazueta, Jesús Ángel (1978): Los kiliwa: y el mundo se hizo así. Instituto Nacional Indigenista. México.
  • Mixco, Mauricio J. (1996): Kiliwa del Arroyo León, Baja California dentro de la serie el Archivo de lenguas indígenas de México, Colegio de México. México.

Enllaços externs

  • «Diccionario Práctico de la Lengua Kiliwa. México». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 31 gener 2014]. Arnulfo Estrada Ramírez y Leonor Farldow Espinoza. Diccionario práctico Español-Kiliwa. Ensenada, Baja California, México. 2006. Página 150.
  • Lenguas en riesgo. Los kiliwa Arxivat 2018-10-01 a Wayback Machine., al web de la Comisión Nacional para el Desarrollo de los Pueblos Indios (México).
  • Diccionario Español-Kiliwa, al web d'AULEX (Mèxic) Arxivat 2008-10-06 a Wayback Machine.
  • Vegeu aquesta plantilla
Llengües oficials
Espanyol  · Mexicà  · Yucatec  · Mixteca  · Zapoteca  · Tzeltal  · Tzotzil  · Otomí  · Totonaca  · Mazateca  · Ch'ol  · Huastec  · Chinanteca  · Mixe  · me'phaa  · Mazahua  · Purépetxa  · Rarámuri  · Zoque  · Amuzgo  · Chatino  · Chontal de Tabasco  · Tojolabal  · Mayo  · Triqui  · Tepehuan  · Huichol  · Kekchi  · Tepehua  · Yaqui  · Popoloca  · Quitxé  · Txitximeca Jonaz  · Cora  · Guarijío  · Lacandó  · Chocho  · Seri  · Pima Bajo  · Chuj  · Cocopa  · Paipai  · Matlatzinca  · Mam  · Mocho'  · Pame  · Kickapoo  · Huave  · Cuicatec  · Tlahuica  · Tacuate  · Papago  · Tiipai  · Ixil  · Chontal d'Oaxaca  · Kiliwa  · kumiai  · Awakatek  · Ixcateca  · Papabuco  · Solteco
Altres llengües parlades a Mèxic
Plautdietsch  · Chipileño  · Mascogo  · Anglès  · Francès  · Basc  · Català  · Molokà  · Hebreu  · Àrab  · Xinès  · Cantonès  · Caló  · Ídix
Nota: la llista de llengües oficials és ordenada per ordre decreixent de parlants.