Lletjos, bruts i dolents

Infotaula de pel·lículaLletjos, bruts i dolents
Brutti, sporchi e cattivi Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióEttore Scola
Protagonistes
Nino Manfredi
Ennio Antonelli
Giselda Castrini
Beryl Cunningham (en) Tradueix
Alfredo D'Ippolito
Ettore Garofolo
Zoe Incrocci
Franco Merli
Marcella Michelangeli
Linda Moretti
Adriana Russo
Maria Luisa Santella
Assunta Stacconi Modifica el valor a Wikidata
Director artísticJean Robert Marqués
ProduccióCarlo Ponti Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióLuciano Ricceri Modifica el valor a Wikidata
GuióRuggero Maccari i Ettore Scola
MúsicaArmando Trovajoli
FotografiaDario Di Palma
MuntatgeRaimondo Crociani
VestuariDanda Ortona
Dades i xifres
País d'origenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena26 maig 1976 Modifica el valor a Wikidata
Durada115 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeRoma Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereCommedia all'italiana, drama i comèdia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0074252 Filmaffinity: 625778 Allocine: 45 Rottentomatoes: m/ugly_dirty_and_bad Letterboxd: ugly-dirty-and-bad Allmovie: v14490 TCM: 73529 TMDB.org: 19413 Modifica el valor a Wikidata

Lletjos, bruts i dolents (títol original: Brutti, sporchi e cattivi) és una pel·lícula italiana dirigida per Ettore Scola, estrenada el 1976. Ha estat doblada al català.[1]

En el Festival de Canes de 1976 va assolir el Premi de la posada en escena.

Argument

La pel·lícula explica la vida diària d'una família del quart món, procedent de Puglia, en un barri de barraques de Roma al començament dels anys 1970. Una vintena de persones — pares, fills, les seves parelles o amants, nets, i l'àvia — s'amunteguen en un sòrdid tuguri, vivint de robatoris i de prostitució, sota l'autoritat tirànica del patriarca orni, Giacinto Mazzatella (Nino Manfredi), avar i brutal. Té un milió de lires rebudes com a indemnització per haver perdut un ull. Està obsessionat pel temor que un dels seus pugui robar-lo. Ell s'encapritxa d'una prostituta obesa, comença a gastar els seus diners amb ella, la convida fins i tot a anar a viure en ell, cosa que aviva la còlera de la seva esposa. Aquesta, per rentar l'ofensa, organitza amb tota la família l'assassinat del marit i pare indigne.[2]

Producció

La pel·lícula va ser gairebé totalment rodada a Roma, en el barri de Monte Ciocci, d'on es veu la cúpula de la basílica de Sant Pere. Aquesta zona va ser veritablement ocupada, fins al 1977, per tuguris habitats per aturats i per obrers que treballaven en obres dels barris veïns. Al principi, Ettore Scola pensava fer un documental sobre aquests barris i els seus habitants. Va decidir més tard abordar el tema com una comèdia de ficció.

La pel·lícula havia de debutar amb un prefaci escrit i llegit per Pier Paolo Pasolini, que comptava descriure-hi la transformació del sub-proletariat en contacte amb la societat de consum durant el període que separa les seves pel·lícules Accattone i Mamma Roma (dirigidas el 1962) de Lletjos, bruts i dolents. Pasolini va ser assassinat abans d'haver pogut escriure aquest prefaci.

Repartiment

A part de Nino Manfredi, actor reconegut, el repartiment és gairebé compost d'actors debutants o no professionals.

  • Nino Manfredi: Giacinto Mazzatella
  • Linda Moretti: Matilde Mazzatella
  • Francesco Annibaldi: Domizio
  • Ettore Garofalo: Camillo
  • Franco Merli: Fernando
  • Maria Bosco: Gaetana
  • Maria Luisa Santella: Iside
  • Giselda Castrini: Lisetta
  • Alfredo D'Ippolito: Plinio
  • Giancarlo Fanelli: Paride
  • Marina Fasoli: Maria Libera
  • Marco Marsili: Vittoriano
  • Luciano Pagliuca: Romolo
  • Giuseppe Paravati: Tato
  • Silvana Priori: La dona de Paride
  • Giovanni Rovini: Àvia Antonecchia
  • Adriana Russo: Dora
  • Mario Santella: Adolfo
  • Marcella Battisti: Marcella Celhoio
  • Francesco Crescimone: El comissari
  • Beryl Cunningham: La dona negra
  • Silvia Ferluga: La bruixa
  • Zoe Incrocci: La mare de Tommasina
  • Franco Marino: Santandrea
  • Marcella Michelangeli: L'empleat de correus
  • Clarisse Monaco: Tommasina
  • Aristide Piersanti: Cesaretto

Referències

  1. esadir.cat. Lletjos, bruts i dolents. esadir.cat. 
  2. «Brutti, sporchi e cattivi». The New York Times.

Enllaços externs

  • Una anàlisi de la pel·lícula a dvdclassik
  • Vegeu aquesta plantilla
Pel·lícules d'Ettore Scola
Llargmetratges
Se permettete parliamo di donneLa congiunturaL'arcidiavoloRiusciranno i nostri eroi a ritrovare l'amico misteriosamente scomparso in Africa?Il commissario PepeDramma della gelosia (tutti i particolari in cronaca)Permette? Rocco PapaleoLa più bella serata della mia vitaTrevico-Torino - Viaggio nel Fiat-NamC'eravamo tanto amatiLletjos, bruts i dolentsSignore e signori, buonanotte (co-regia) • Una jornada particularI nuovi mostriLa terrazzaPassione d'amoreLa Nuit de VarennesLa sala de ballMaccheroniLa famigliaSplendorChe ora èIl viaggio di Capitan FracassaMario, Maria e MarioRomanzo di un giovane poveroLa cenaCompetència deslleialGente di RomaChe strano chiamarsi Federico
Curtmetratge
Thrilling (episodi) • Festival dell'Unità 1972Carosello per la campagna referendaria sul divorzioI corti italiani
Documentals
Vorrei che voloL'addio a Enrico Berlinguer (documental col·lectiu) • Un altro mondo è possibile (documental col·lectiu) • Lettere dalla Palestina (documental col·lectiu)