Luis Díez-Alegría Gutiérrez

Luis Díez-Alegría Gutiérrez

Biografia
Naixement	1r octubre 1909 Llanes (província d'Astúries)
Mort	8 setembre 2001 (91 anys) Algesires (Província de Cadis)
Director General de la Guàrdia Civil
7 de març de 1969 – 13 de gener de 1972
← Antonio Cores Fernández de Cañete Carlos Iniesta Cano →
Casa Militar del Cap de l'Estat
gener de 1972 – octubre de 1975
← Joaquín González Vidaurreta Ernesto Sánchez-Galiano Fernández →
Senador per Designació Reial
15 de juny de 1977 – 2 de gener de 1979
Dades personals
Formació	Colegio de la Inmaculada
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític, militar
Carrera militar
Rang militar	general
Conflicte	Guerra Civil espanyola i Front oriental de la Segona Guerra Mundial
Família
Germans	Manuel Díez-Alegría i José María Díez-Alegría Gutiérrez
Premis (1969)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil (1967)  Gran Creu de l'Orde de Cisneros (1966)  Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc
Cap de la Casa Militar de Franco 13 gener 1972 – 9 octubre 1975 ← Joaquín González Vidaurreta – Ernesto Sánchez-Galiano Fernández (en)  → Director general de la Guàrdia Civil 7 març 1969 – 13 gener 1972 ← Antonio Cores Fernández de Cañete – Carlos Iniesta Cano → Senador al Senat espanyol

Luis Díez-Alegria Gutiérrez (Llanes, 1 d'octubre de 1909 - Algesires, 8 de setembre de 2001) va ser un militar espanyol.^[1] Era germà del també militar Manuel Díez-Alegría Gutiérrez i del sacerdot Jesuïta José María Díez-Alegría Gutiérrez.^[2]

Biografia

Va néixer al barri de Buelna, pertanyent a la Parròquia de Pendueles, municipi de Llanes. Va estudiar el batxillerats al Reial Institut Jovellanos de Gijón.

Ingressa a l'Acadèmia d'Enginyers d'Hoyo de Manzanares el 1925, en la qual ascendeix a Tinent el 1930. El 1936 participa en la marxa que va fer el regiment de transmissions per unir-se a les tropes del general Franco, ascendint a Capità durant la guerra civil. El 1941 ascendeix a Comandant per mèrits de guerra, i és destinat al Servei de Ferrocarrils i després al Servei de Fortificacions de la Zona Sud. S'allista com a voluntari a la Divisió Blava, on serveix durant 20 mesos.

Al seu retorn a Espanya, va tenir diverses destinacions, sent, entre altres, professor de l'Escola d'Aplicació d'Enginyers, i cap del Servei de Ferrocarrils. El 1955 és ascendit a Coronel, i el 1961 a General de Brigada. Va ser nomenat cap d'enginyers de la VI Regió Militar a Burgos, on va ascendir a General de Divisió, passant a ser Governador militar d'Astúries. Després, en ascendir a tinent general, sent el més jove d'Espanya a aconseguir aquest grau, se'l va nomenar Capità General de la VII Regió Militar. Entre març de 1969 i gener de 1972 ocupa el càrrec de Director General de la Guàrdia Civil. A continuació és nomenat Cap de la Casa Militar del llavors Cap de l'Estat, Francisco Franco, fins a 1975.

A l'octubre de 1976 substitueix en el Consell del Regne i en el Consell de Regència al General Ángel Salas Larrazábal.^[3] Fou senador per Designació Reial entre el 15 de juny de 1977 i el 2 de gener de 1979, any en el qual passa a la reserva. Fou vicepresident quart de la Comissió Especial d'Autonomies^[4] i va defensar la 'singularitat política' de Navarra, contrari a la seva integració en el País Basc. Es va abstenir en la votació de la Constitució Espanyola de 1978.^[5] No es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 1979 i abandonà la política,

Referències