María José Goyanes

María José Goyanes
Biografia
(2019)
Naixement	8 desembre 1948 (75 anys) Madrid




Activitat
Ocupació	actriu
Família
Cònjuge	Manuel Collado Sillero
Fills	Javier Collado
Mare	Mimí Muñoz
Germans	Vicky Lagos, Mara Goyanes i Conchita Goyanes

María José Goyanes Muñoz (Madrid, 8 de desembre de 1948) és una actriu espanyola.

Biografia

Pertany a una família amb llarga tradició artística: el seu avi matern va ser l'actor Alfonso Muñoz, la seva mare l'actriu Mimí Muñoz i les seves germanes Vicky Lagos (vídua de Ismael Merlo), Mara i Concha Goyanes. També és germana de Pepe Goyanes. Va estar casada amb el productor i director teatral Manuel Collado Sillero.^[1] El fill de tots dos, Javier Collado, també es dedica a la interpretació.^[2]

Pel costat patern, María José pertany a una saga de metges, sent el seu avi el Dr. José Goyanes Capdevila, i el seu pare el Dr. José Goyanes Echegoyen (1904-1991).

Es va iniciar en el teatre sent encara una nena, arribant a actuar al costat de José María Rodero a El caballero de las espuelas de oro.^[3] També en cinema i televisió va debutar quan encara no havia complert quinze anys. Actriu eminentment teatral, arribaria a formar la seva pròpia Companyia.

Amb caràcter anecdòtic, és ressenyable l'escàndol muntat a Espanya per la representació de l'obra Equus en 1975, en la qual Goyanes, que compartia escenari amb José Luis López Vázquez i Juan Ribó, apareixia parcialment nua per primera vegada en la història del teatre espanyol.

En la pantalla gran va rodar la seva primera pel·lícula a Un rayo de luz (1960), de Luis Lucia, que també va suposar el debut de la nena prodigi Marisol. No obstant això, la seva carrera cinematogràfica no ha estat especialment inflada: els títols en els quals ha intervingut no passen de deu, gairebé tots en els anys seixanta, destacant Megatón Ye-Ye (1965), de Jesús Yagüe, ¿Qué hacemos con los hijos? (1967), Los chicos del Preu (1967) y Novios 68 (1967), aquestes tres últimes de Pedro Lazaga.

Molt més intensa ha estat la seva presència en televisió, on ha intervingut en desenes d'espais dramàtics de TVE, tant a Novela como a Estudio 1, donde on es poden destacar les seves dues interpretacions de Doña Inés en Don Juan Tenorio (1968 y 1973) i de Paula a Tres sombreros de copa (1978).

Més recentment ha participat en el repartiment de les sèries El olivar de Atocha (1988) i Yo, una mujer (1996), amb Concha Velasco i Yo soy Bea com Alicia Echegaray (2008-2009) i Hospital Central. Entre 2016 i 2017 va interpretar a Ana María, marquesa de Madrigales, a Amar es para siempre.

Premis

Premi a la millor actriu principal als Premis del Sindicat Nacional de l'Espectacle de 1967 pel seu paper a Los chicos del Preu^[4]
Candidata al Premi Mayte de teatre (1987).
Candidata al Premi Mayte de teatre (1985).
Candidata al Premi Mayte de teatre (1984).
Candidata al Premi Mayte de teatre (1982), per Educando a Rita..

Obres de Teatre (selecció)

Julio César (1964), de William Shakespeare.
El caballero de las espuelas de oro (1964), d'Alejandro Casona.
El rostro del asesino (1965)
Romeo y Julieta (1971), de William Shakespeare, en versió de Pablo Neruda.^[5]
Chao (1972) de Marc Gilbert Sauvajon.
Usted también podrá disfrutar de ella (1973). d'Ana Diosdado
Equus (1975).
La casa de Bernarda Alba (1976). de Federico Garcia Lorca
Lección de anatomía (1977).
Las galas del difunto i La hija del Capitán (1978), de Valle-Inclán.
La gata sobre el tejado de zinc (1979), de Tennessee Williams.
La lozana andaluza (1980), de Francisco Delicado, adaptada per Rafael Alberti.
El galán fantasma (1981), de Pedro Calderón de la Barca.^[6]
La gaviota (1981), d'Anton Txèkhov.^[7]
Educando a Rita (1982).
Casandra (1983), de Benito Pérez Galdós.
La herida del tiempo (1984), de J. B. Priestley.
Don Juan Tenorio (1984), de José Zorrilla.
La dama duende (1990).
Judit y el tirano (1992).
La muerte y la doncella (1993).
Las Troyanas (1994).
Locas de amar (1996).
Un marido ideal (1996), de Oscar Wilde
Te vas me dejas y me abandonas (1998) de Julio Escalada.
Don Juan (2001).
Casa con dos puertas, mala es de guardar (2002), de Pedro Calderón de la Barca.
Don Quijote. Versión de cámara para cinco voces (2004).
La comedia del bebé (2006), d'Edward Albee.
Dile a mi hija que me fui de viaje (2007).
Madre Paz (2010).
De amor y lujuria (2012).
El cielo que me tienes prometido (2016), d'Ana Diosdado.

Trajectòria en televisió

Amar es para siempre (2016-2017, col·laboració especial principal 5a temporada i col·laboració especial recurrent 6a temporada)
Yo soy Bea (2008-2009)
La familia Mata
- 26 de maig de 2008
El Comisario
- 13 puñaladas (13 de gener de 2006)
- Eva del principio al fin (17 de gener de 2006)
Hospital Central
- Baño de sales (31 de maig de 2005)
Policías, en el corazón de la calle
- Mi voluntad puede matarme (1 de gener de 2002)
- De un corazón llegué a un abismo (2 de gener de 2003) Journalist
Raquel busca su sitio (2000)
- No es fácil ser Raquel
Yo, una mujer (1996)
Primera función
- El landó de seis caballos (16 de març de 1989)
Brigada Central (1989)
- Asuntos de Rutina (Cap.6)
El olivar de Atocha (1989)
La tarde
- 7 de setembre de 1987
Tarde de teatro
- Un paraguas bajo la lluvia (28 de desembre de 1986)
Boa Tarde (TVG, 1985) Presentadora
El jardín de Venus
- Imprudencia (22 de novembre de 1983)
Un encargo original
- La maraña (20 d'agost de 1983)
Que usted lo mate bien
- El túnel (13 de febrer de 1979)
Hora once
- De la misma sangre (20 de maig de 1972)
Al filo de lo imposible
- El cielo abierto (20 de juny de 1970)
Pequeño estudio
- Noche cerrada (8 de novembre de 1968)
La pequeña comedia
- El ensayo (14 de febrer de 1968)
- Petición de mano (31 de mayo de 1968)
Teatro de siempre
- La verdad sospechosa (6 d'abril de 1967)
- La salvaje (5 de gener de 1970)
Los Encuentros
- Primavera en el parque (6 d'agost de 1966)
Tengo un libro en las manos
- El acueducto (4 d'agost de 1966)
Tiempo y hora
- Como en un desierto (6 de febrer de 1966)
Diego Acevedo
- La camarilla (1 de gener de 1966)
Novela
- El pobrecillo embustero (6 de desembre de 1965)
- El regreso (21 de desembre de 1965)
- La tragedia vive al lado (11 de gener de 1966)
- El último pobre (18 d'abril de 1966)
- El viejo de Coupravay (27 de juny de 1966)
- Tom Sawyer, detective (11 de juliol de 1966)
- La Marquesa (29 d'agost de 1966)
- La herencia (21 d'agost de 1967)
- El pobrecito embustero (28 d'agost de 1967)
- La balada del rey Gaspar (1 de gener de 1968)
- El silbo de la lechuza (5 de febrer de 1968)
- Nosotros, los Rivero (2 de juny de 1969)
- Sinfonía pastoral (1 de juny de 1970)
Estudio 1
- El jardín de las horas (3 de novembre de 1965)
- Arsénico para dos (10 de novembre de 1965)
- La dama del alba (1 de desembre de 1965)
- Semana de Pasión (30 de març de 1966)
- La gaviota (28 de juny de 1967) Nina
- El niño de los Parker (20 de febrer de 1968)
- La pareja (11 de juny de 1968)
- Don Juan Tenorio (5 de novembre de 1968)
- El árbol de los Linden (9 de juliol de 1970)
- Felicidad conyugal (5 de mayo de 1972)
- Don Juan Tenorio (2 de novembre de 1973)
- Mario (25 de gener de 1974)
- Tres sombreros de copa (20 d'abril de 1978)
Primera fila
- Suspenso en amor (27 de gener de 1965)
Sábado 64
- La Piconera (16 de gener de 1965)
Confidencias
- Juan, el Toro (24 d'octubre de 1964)

Notes

↑ Portabales, Pablo «Javier Collado Goyanes: 'Mi primer amor y mi primera borrachera son coruñesas'» (en spanish). La Voz de Galicia, 14-04-2019 [Consulta: 28 maig 2019].
↑ Gómez García, Manuel. Diccionario Akal de Teatro (en spanish). Ediciones Akal, 2 gener 1998, p. 376. ISBN 9788446008279 [Consulta: 28 maig 2019].
↑ «Estreno de El caballero de las espuelas de oro en el Bellas Artes». Diario ABC, 02-10-1964. [Consulta: 6 maig 2011].
↑ Entrega de los galardones cinematográficos sindicales, ABC, 31 de gener de 1968
↑ «"Nueva versión de Romeo y Julieta en el Fígaro"» (en castellà). Diario ABC, 10-10-1971. [Consulta: 29 octubre 2011].
↑ «La gran versión calderoniana de El galán fantasma, en el Español». Diario ABC, 30-04-1981.
↑ «La gaviota, de Chejov, a la manera sabida». Diario ABC, 02-01-1982.