Mario García Menocal
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) William Baker 17 desembre 1866 Jagüey Grande (Cuba) |
| Mort | 7 setembre 1941 (74 anys) Santiago de Cuba |
| Sepultura | Colón Cemetery, Havana (en)  |
 President de Cuba | |
| 20 maig 1913 – 20 maig 1921 ← José Miguel Gómez y Gómez – Alfredo Zayas → | |
| Dades personals | |
| Religió | Catolicisme |
| Formació | Universitat Cornell Escola d'Enginyeria de la Universitat Cornell |
| Activitat | |
| Ocupació | Enginyer i polític |
| Carrera militar | |
| Rang militar | general |
| Família | |
| Cònjuge | Mariana Seva de Menocal (en) |
 | |
Aureli Mario Gabriel Francisco García Menocal i Deop, més conegut simplement com Mario García Menocal (Jagüey Grande, Matanzas, (Cuba), 17 de desembre, 1866 - Santiago de Cuba, 7 de setembre, 1941), polític cubà, va ser elegit President de Cuba en dos quadriennis consecutius, de 1913 a 1917 i de 1917 a 1921.
Infància i joventut
Va néixer a l'enginy “Austràlia”, que administrava el seu pare Gabriel, a la província de Matanzas. Fill d'aquest amb la seva esposa Narcisa Deop, el petit Mario tenia dos anys quan esclata la Guerra dels Deu Anys (1868-1878) per la independència de Cuba. Les simpaties i contactes de Don Gabriel amb els insurrectes ho obliguen a exiliar-se. La família viatja als Estats Units i després a Mèxic. Mario torna a l'illa el 1881 juntament amb el seu germà Fausto García Menocal, amb quinze anys. L'estada és curta: torna al nord a cura del seu oncle Anicet. I no torna fins al 1894. Treballa després al traçat del ferrocarril a la zona de Camagüey quan arriba la notícia de l'aixecament del 24 de febrer de 1895 a Orient. Posteriorment s'alça al juny d'aquell mateix any. Es va destacar a la Tercera presa de Las Tunas a l'agost de 1897.[1] Es converteix en un dels més joves Majors Generals cubans de la guerra d'Independència.
Carrera
Va estudiar als Estats Units, i va obtenir el títol d'enginyer civil a la universitat de Cornell, establerta a Ithaca (Estat de Nova York). Va prendre part molt activa a la guerra contra Espanya, i en ocupar els Estats Units l'illa de Cuba, va ser nomenat Menocal cap de policia de l'Havana, i després va passar a la Inspecció General d'Obres públiques. Va intentar posar fi a les lluites que es van suscitar entre els liberals i els moderats, per evitar la intervenció dels nord-americans, i davant la inutilitat dels seus esforços es va retirar de la política, i es va dedicar a diverses empreses comercials i agrícoles: llavors va ser gerent de l'enginy Gran Central Chaparra, i mitjançant la seva encertada direcció aquell va aconseguir molta prosperitat.
El 1908 els seus amics polítics van presentar la seva candidatura per a la presidència de la República, però Menocal va ser derrotat. No per això li van abandonar els seus partidaris, i el 1913 va tornar a ser presentada la seva candidatura, coronant aquesta vegada el triomf dels esforços d'aquells. Al programa d'aquest president va figurar: la reglamentació de les despeses de l'administració, estrènyer les relacions amb els Estats Units, millorar la distribució d'impostos, protegir l'agricultura i la immigració, abaratir les subsistències, etc... En acabar el mandat el 1917, va ser reelegit, ocasionant la seva reelecció alguns greus disturbis.
Després de la presidència
Després de deixar el poder va continuar activament en la política, a les eleccions de novembre de 1924 es va enfrontar amb el candidat Gerardo Machado y Morales, resultant vencedor aquest. Després de Machado haver-se convertit en dictador el 1929, García Menocal va preparar un cop d'estat per al 1931. Després del seu fracàs es va veure obligat a viatjar als Estats Units. Cinc anys després torna a Cuba per presentar-se a les eleccions presidencials del 1936, en què va sortir vencedor Miguel Mariano Gómez. Cinc anys després morí a l'Havana, el 7 de setembre del 1941.
Referències
- ↑ El ataque a Tunas por Calixto García
Bibliografia
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 34, pàg. 703. (ISBN 84-239-4534-0)
