My Soul to Take
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Wes Craven |
Protagonistes | Max Thieriot Denzel Whitaker Zena Grey Emily Meade Jessica Hecht Frank Grillo Danai Gurira Harris Yulin Raúl Esparza Shareeka Epps John Magaro Hannah Hodson Felix Solis Trevor St. John |
Producció | Wes Craven |
Dissenyador de producció | Adam Stockhausen |
Guió | Wes Craven |
Música | Marco Beltrami |
Fotografia | Petra Korner |
Muntatge | Peter McNulty |
Productora | Relativity Media |
Distribuïdor | Rogue i Netflix |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica |
Estrena | 2010 |
Durada | 107 min |
Idioma original | anglès |
Color | en color |
Pressupost | 25.000.000 $ |
Descripció | |
Gènere | cinema de terror, slasher, drama i cinema de misteri |
Tema | assassí en sèrie i sobrenatural |
Època d'ambientació | dècada del 1990 |
Lloc web | iamrogue.com… |
My Soul to Take és una pel·lícula de terror estatunidenca en 3D de gènere « slasher » coproduïda, escrita i dirigida per Wes Craven estrenada l'any 2010.
Argument
La història d'un assassí en sèrie que ressorgeix setze anys després de la seva pretesa mort per matar els set fills nascuts aquella nit.[1]
Repartiment
- Max Thieriot: Adam « Bug » Hellerman
- John Magaro: Alex Dunkelman
- Denzel Whitaker: Jerome King
- Zena Grey: Penelope Bryte
- Nick Lashaway: Brandon O'Neil
- Paulina Olszynski: Brittany Cunningham
- Jeremy Chu: Jake Chan
- Elena Hurst: Maria Ramirez
- Emily Meade: Fang Hellerman
- Raul Esparza: Abel Plenkov
- Jessica Hecht: May Hellerman
- Frank Grillo: El detectiu Frank Paterson
- Dennis Boutsikaris: Principal Pratt
- Danai Gurira: Jean-Baptiste
- Harris Yulin: Dr. Blake
- Shareeka Epps: Chandelle King
Al voltant de la pel·lícula
- El projecte es titulava originalment 25/8. Wes Craven va decidir canviar el títol, My Soul To Take, inspirat en una cançó per a nens.
- Si s'exceptua el seu segment a Paris, je t'aime, no havia dirigit cap dels seus guions des de El nou malson l'any 1994. Per contra molt havia escrit per a altres realitzadors.
Crítica
- "El director es deixa portar per la indolència i malgasta una arrencada prometedora (...) la pel·lícula claudica davant uns efectismes i paranys que denoten més mandra que enginyo (...) Puntuació: ★★ (sobre 5)" [2]
- "Aquest estúpid i trillat slasher d'adolescents seria avorrit si vingués de qualsevol altre guionista-director, no diguem d'un amb diversos clàssics del gènere en el seu haver[3]
- "Potser la pitjor pel·lícula de terror que mai ha fet Wes Craven" [4]