Northern Line

Northern line

Llegenda Bushey Heath Aborted Bushey Heath extension Aldenham Works Elstree South Brockley Hill High Barnet Edgware Edgware depot High Barnet sidings unbuilt link Edgware (LNER) former LNER to Mill Hill East Burnt Oak Totteridge and Whetstone Colindale Woodside Park Mill Hill (The Hale) (LNER) Hendon Central West Finchley Brent Cross Mill Hill East Finchley Central Golders Green Golders Green depot East Finchley Highgate depot Mai acabadaNorth End former LNER to Finsbury Park Hampstead Highgate Belsize Park Archway Tufnell Park Chalk Farm Kentish Town South Kentish Town (tancada 1924) Camden Town Mornington Crescent Euston King's Cross St. Pancras Warren Street Angel Goodge Street City Road(tancada 1922) Tottenham Court Road Old Street Leicester Square Moorgate Charing Cross Bank Embankment King William Street(tancada 1900) River Thames Waterloo London Bridge Borough Elephant & Castle Kennington Reversing loop Oval propostaWandsworth Road propostaBattersea Stockwell Depot Stockwell Clapham North Clapham Common Clapham South Balham Tooting Bec Colliers Wood South Wimbledon Morden Morden depot Secció no acabada to Wimbledon Planned continuation to Sutton Morden South (Now Sutton Loop) St Helier Sutton Common West Sutton Sutton to Mitcham

Northern Line és una línia de ferrocarril de trànsit ràpid del Metro de Londres (en anglès London Underground), que apareix al mapa (the Tube map) de color negre. La línia circula de l'estació de Morden a Edgware o High Barnet i el traçat de la línia és soterrat a gran profunditat, a Londres aquest tipus de línies són conegudes com el tub (en anglès the tube) per la forma que tenen els túnels.

És la línia que transporta més passatgers, en nombres absoluts, de la xarxa de metro: 206.734.000 passatgers per any. Tot i el seu nom, la Northern Line no dona servei a les estacions situades més al nord, de fet serveix a les que es troben més al sud, 29 de les seves estacions es troben a la riba sud del riu Tàmesi.

La línia té una història complicada, ja que l'actual línia està formada per dos branques en la secció nord, dos més a la central i el tram sud s'hi reflecteix la seva gènesi com a tres companyies de ferrocarrils sepadares que arribaren alhora i que es van combinar entre la dècada de 1920 i 1930. A més d'una extensió a la dècada de 1920 planificada per quatre companyies i que després s'acabà abandonant. Des de la dècada de 1930 fins a la de 1970 les vies d'una setena companyia dirigiren una part de la Northern Line.^[1]

Referències