Pont de Can Vernet
![]() |
Els tres arcs del pont |
pont per a vianants
restaurat 1998
![Modifica el valor a Wikidata](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png)
![Modifica el valor a Wikidata](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png)
![Modifica el valor a Wikidata](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png)
![Modifica el valor a Wikidata](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png)
![]() | |
41° 28′ 42″ N, 2° 04′ 36″ E / 41.4783°N,2.07667°E / 41.4783; 2.07667 |
![Modifica el valor a Wikidata](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png)
![Modifica el valor a Wikidata](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png)
![Modifica el valor a Wikidata](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png)
El pont de Can Vernet és una part d'un aqüeducte gòtic de tres quilòmetres a Sant Cugat del Vallès construït molt probablement al segle xiv amb pedra de Campanyà per portar aigua des de la «mina dels Monjos» a Can Vullpalleres al monestir de Sant Cugat i la part baixa de la vila.[1] El pont va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 1979.[2]
El pont sobre el torrent de Can Cornellera està format per tres arcs de mig punt i duia l'aigua en un canal tapat amb lloses fins a una cisterna al palau abacial. Amb la desamortització del monestir l'any 1835 va passar a ser propietat municipal. L'aigua de la mina prestà un servei essencial a la població fins a 1922.[3] Segons una llegenda popular, molt semblant a la del port del pont del Diable a Hamburg, el pont fou construït pel diable en una nit, en bescanvi de l'ànima del primer ésser que el travessés, que a la desgràcia del diable, fou «un boc vell, banyut i sorneguer». A Hamburg el diable havia de contentar-se d'un conill.[3]
Des del 1979 està catalogat com a bé d'interès nacional i el 1998 el pont fou restaurat i rehabilitat com a passera de vianants entre el carrer de la Mina i l'avinguda Vullpalleres. Les restes de l'últim tram de la canalització de l'aqüeducte es van trobar a la plaça d'Octavià en unes excavacions arqueològiques fetes l'any 2001.
Vegeu també
Referències
- ↑ «Pont de Can Bernet», pat.mapa
- ↑ «Pont de Can Vernet», Patrimoni.Gencat
- ↑ 3,0 3,1 Rogeli Pedró i Fontanet, «El pont de can Vernet», Llegendes de Sant Cugat del Vallès: mites, faules i narracions populars, Volum 63 de Col·lecció El Tinter, Barcelona, Cossetània Edicions, 2005, pàgines 29-32, ISBN 9788497911696