Província d'Ifni

Plantilla:Infotaula geografia políticaProvíncia d'Ifni

Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 29° 23′ N, 10° 10′ O / 29.38°N,10.17°O / 29.38; -10.17
CapitalSidi Ifni Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població51.521 (1958) Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació10 gener 1958 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució30 juny 1969 Modifica el valor a Wikidata
Següentprovíncia de Sidi Ifni i Marroc Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal54 Modifica el valor a Wikidata

La província d'Ifni va ser una província espanyola d'ultramar que s'estenia en un petit territori colonial situat en la costa occidental de l'actual el Marroc entorn de la ciutat de Sidi Ifni. Va existir com a tal entre 1958 i 1969, encara que ja des de 1958 —arran del desenllaç de la Guerra d'Ifni— el control de facto per part d'Espanya de la major part del territori es va veure substancialment reduït; es limitava a la ciutat de Sidi Ifni i els seus voltants.

Símbols

L'escut heràldic de la província seguia el següent blasó:

« Escut tallat. Primer d'atzur, el peix de plata passant; segon d'or, la creu de Jerusalem, en gules. »
Boletín Oficial del Estado nº 17 de 19 de gener de 1962[1]

Història

Antecedents

El 28 d'abril de 1860 el sultà del Marroc va reconèixer els drets espanyols sobre Santa Cruz de la Mar Pequeña,[2] una antiga plaça espanyola en la costa atlàntica del nord d'Àfrica fundada per Diego García de Herrera cap el 1476.[3] Una comissió hispanomarroquina propiciada per la Reial Acadèmia de la Història va determinar erròniament en 1878 l'ancorada de Uad Ifni com la ubicació de Santa Cruz de la Mar Pequeña;[4] aquesta última en l'actualitat es tendeix a situar a Puerto Cansado, un altre punt de la costa atlàntica del Magrib.[5] Espanya no va procedir a l'ocupació de la colònia de Ifni fins a 1934. El territori d'Ifni es trobava subdividit en els districtes Centre (amb capital a Sidi Ifni), Nord (amb capital a Tiugsa), i Sud (amb capital a Telata de Isbuia).[6] Entre 1946 i 1958 Ifni va formar part de l'Àfrica Occidental Espanyola (abreujada com AOE, el conjunt de colònies i protectorats d'Espanya en la part occidental del continent africà), junt amb Cap Juby, Saguia el Hamra i Río de Oro.[7][8][9] Entre 1957 i 1958 es va lliurar la Guerra d'Ifni entre forces francoespanyoles i l'Exèrcit d'Alliberament Marroquí.

Platja de Lagzira a Sidi-Ifni
En 1969, al Tractat de Fes, Francisco Franco i Hassan II acordaren la tornada a la situació prèvia a 1860 i Marroc recuperà tot el territori.

Província

En desaparèixer l'Àfrica Occidental Espanyola, Ifni es va constituir el 10 de gener de 1958 en una província d'ultramar,[7] en el marc segons alguns acadèmics d'«una campanya de legitimació històrica de la presència colonial espanyola a Àfrica».[10] Després de la guerra, Espanya solament va poder mantenir control efectiu de facto sobre el perímetre de la ciutat de Sidi Ifni.[11] A diferència del cas dels territoris del Sàhara Occidental, ja des de 1963 la dictadura es va mostrar oberta a la descolonització del territori i lliurament al Marroc governat pel monarca Hassan II.[12] En 1965 la resolució 2072 de l'Organització de les Nacions Unides va convidar Espanya a la descolonització dels territoris de Sàhara Occidental i d'Ifni.[13] El Tractat de Fes del 4 de gener de 1969,[14] que secundaren les corts franquistes, propicià la retrocessió d'Ifni i el 30 de juny de 1969 el Marroc assumí la possessió del territori.[15]

Demografia

Gràfica d'evolució demogràfica de Província d'Ifni entre 1958 i 1965
  Font per a 1960 i 1965[16]


Referències

  1. «ORDEN de 3 de enero de 1962 por la que se rectifica la de 25 de julio de 1961 que creó el escudo heráldico de la provincia de Ifni». Boletín Oficial del Estado nº 17. Gobierno de España, 19-01-1962.
  2. Canales Torres i del Rey Vicente, 2010, p. 25-26.
  3. Canales Torres i del Rey Vicente, 2010, p. 21.
  4. Canales Torres i del Rey Vicente, 2010, p. 26-27.
  5. Canales Torres i del Rei Vicente, 2010, p. 21.
  6. Pérez García, 2003, p. 209.
  7. 7,0 7,1 Gangues Geisse i Santis Arenas, 2011, p. 3.
  8. Martínez Milán, 2007, p. 375.
  9. Pérez García, 2003, p. 218.
  10. Pérez García, 2003, p. 207.
  11. Pérez García, 2006, p. 182.
  12. Martínez Milà, 2007, p. 376-377.
  13. Ibpus.com, International Business Publications, USA. Western Sahara Business Law Handbook: Strategic Information and Laws (en anglès). Int'l Business Publications, 2012, p. 51. ISBN 1438771428. [Enllaç no actiu]
  14. «Instrumento de Ratificación del Tratado por el que el Estado Español retrocede al Reino de Marruecos el territorio que éste le había previamente cedido en aplicación del artículo ocho del Tratado de Tetuán de 26 de abril de 1860, firmado en Fez el día 4 de enero de 1969.». Boletín Oficial del Estado nº 134. Gobierno de España, 05-06-1969.
  15. Pérez García, 2003, p. 221.
  16. Geographica: El hombre y la tierra. Tomo VII África. (en español). Plaza & Janés (de una obra de Ed. Labor, Milán), 1973, p. 293. ISBN 84-01-60608. 

Bibliografia

  • Gangas Geisse, Mónica; Santis Arenas, Hernán «El conflicto del Sáhara Occidental». Nadir: revista electrónica de geografía austral, 3, 2011. ISSN: 0718-7130.
  • Martínez Milán, Jesús María «España en el Sáhara Occidental de una colonización tardía a una descolonización inconclusa». Anales de Historia Contemporánea (Ejemplar dedicado a: Las relaciones de España con el Magreb siglos XIX y XX), 23, 2007, pàg. 365-388. ISSN: 0212-6559.
  • Pérez García, Guadalupe «La falacia histórica sobre la colonia de Ifni». Historia y comunicación social, 8, 2003, pàg. 207-222. ISSN: 1137-0734.
  • Pérez García, Guadalupe «La guerra de Ifni y la falsa culpabilización al comunismo internacional por parte del régimen franquista» (PDF). Zer: Revista de estudios de comunicación = Komunikazio ikasketen aldizkaria, 20, 2006, pàg. 179-196. ISSN: 1137-1102.
  • Canales Torres, Carlos; del Rey Vicente, Miguel. Breve Historia de la guerra de Ifni-Sahara. Ediciones Nowtilus S.L., 2010, p. 288. ISBN 8497639723. 

Bibliografia addicional

  • Rabasco Pozuelo, Pablo «Ciudad y vivienda experimental en Ifni y el Sáhara español: una expresión de modernidad en los años 1960». Ciudad y territorio: Estudios territoriales, 178, 2013, pàg. 751-768.

Vegeu també

Enllaços externs

  • El Rincón de Sidi Ifni
  • Proyecto Ifnipedia Arxivat 2021-05-11 a Wayback Machine.