Setge de Magnèsia

Infotaula de conflicte militarSetge de Magnèsia
Gran Companyia Catalana Modifica el valor a Wikidata
Setge de Magnèsia (Grècia-Turquia-Egeu)
Setge de Magnèsia
Setge de Magnèsia
Setge de Magnèsia
Tipussetge Modifica el valor a Wikidata
Data1304 Modifica el valor a Wikidata
Coordenades38° 36′ N, 27° 36′ E / 38.6°N,27.6°E / 38.6; 27.6
LlocMagnèsia del Sípil Modifica el valor a Wikidata
Bàndols
Imperi Romà d'Orient Imperi Romà d'Orient
Comandants
Demetri Ataliota Roger de Flor
  • Vegeu aquesta plantilla
Constantinoble (1303)
Massacre dels genovesos
Guerra contra els emirats turcs (1303-1304)
Cap de l'Artaqui - Germe - Àulax - Tira - Ània - Cibistra
Traïció romana d'Orient (1305)
Magnèsia - Adrianòpolis - Gal·lípoli
Apros - Màditos - Mont Hemus - Gal·lípoli
Guerra contra el duc d'Atenes

El Setge de Magnèsia fou un dels episodis de la Companyia Catalana d'Orient a l'Imperi Romà d'Orient, que tingué lloc quan els grecs es revoltaren contra els catalans el 1304.

Antecedents

Roger, amb els almogàvers, alguns alans fidels i un grup romà d'Orient, anà a defensar Filadelfia, a Anatòlia, amenaçada pels turcs; aquests foren derrotats a Àulax, i la ciutat restà alliberada. De camí cap a ponent, la host prengué algunes fortaleses i les ciutats de Nif, Nissa i Magnèsia,[1] però els èxits militars de la Companyia Catalana d'Orient vers els emirats turcs d'Anatòlia no compensen els excessos a què era sotmesa la població romana d'Orient per part dels almogàvers i la població de Magnèsia es revolta contra la companyia.

El setge

Quan els homes de Roger de Flor retornaren a la ciutat els seus habitants es negaren a obrir-los les portes. La companyia inicià els preparatius per tal d'assetjar la ciutat que havia estat la seva pròpia base. Els romans d'Orient, comandants per Miquel IX Paleòleg, fill de l'emperador romà d'Orient Andrònic II Paleòleg, decidiren passar al contraatac contra el Segon Imperi Búlgar, que havia atacat els ports del mar Negre, però foren derrotats a la Batalla de l'Skafida.[2] Davant d'aquesta derrota, l'emperador s'apressà a cridar a la companyia, que va acudir en la seva ajuda, aixecant el setge.[3]

Conseqüències

Els grecs, pensant que la Companyia havia estat derrotada, s'apoderaren del botí de la Companyia. En acabar-se l'estiu del 1304, durant el setge de Magnèsia, el contingent dels alans, que s'havia reduït a la meitat, car ja tan sols en quedaven 500, desertà.[4]

Referències

  1. ↑ «Setge de Magnèsia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Speer, Andreas. 1308: Eine Topographie historischer Gleichzeitigkeit (en alemany). Berlín: De Gruyter, 2010, p.817. ISBN 978-3-11-021874-9. 
  3. ↑ Rubió i Lluch, Antoni. Paquimeres i Muntaner. Institut d'Estudis Catalans, 1927, p. 44. 
  4. ↑ Agustí Alemany, Denis Sinor, Bertold Spuler, Hartwig Altenmüller. «Handbuch Der Orientalistik: Sources on Alans».

Bibliografia

  • (grec) i (llatí) Jordi Paquimeres: De Michaele et Andronico Palæologis libri tredecim (1308)
  • Ramon Muntaner: Crònica; Cap. 207. "Com lo magaduch rebe en Bt. d. Rocafort" (Còdex, 1325-1332)
  • Ramon Muntaner: Chronica; Cap. 207. "...los Turchs foren vençuts, e morts be XVIII milia a la Porta del Ferre" Arxivat 2012-02-21 a Wayback Machine. (1a Edició, 1558)
  • (castellà) Francesc de Montcada i de Montcada: "Expedición de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos" (Ed. 1623)
  • (castellà) Rubén Sáez Abad: "Los Almogávares y la amenaza turca 1303-1312". Editorial Almena, Col. "Guerreros y Batallas" núm. 49. (Ed. 2008)