Tomàs de Banyuls i de Llupià
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1556 (Gregorià)  Nyer (Conflent) |
| Mort | 1627 (70/71 anys) Nyer (Conflent) |
| Activitat | |
| Ocupació | militar |
 | |
Tomàs de Banyuls i de Llupià (1556-1627) senyor de Nyer, fou un donzell català conegut sobretot per ser l'iniciador de les bandositats dels Nyerros en contra dels Cadells per la preeminència als Comtats de Rosselló i Cerdanya i que van sacsejar la Catalunya moderna bona part del segle xvii.[1] Descendia dels Banyuls medievals, es casà amb Úrsula d'Orís i de Foixà (+ 1601), i era l'avi de Tomàs de Banyuls i d'Orís.[2]
El poder dels Banyuls
A principis del segle xvii aquesta família nord-catalana posseïa nombroses fargues que havia anat comprant al llarg i ample de les vegueries del Conflent, el Vallespir (a Leca i Montferrer), el Capcir, la Cerdanya i a la vall de Camprodon). Aquest domini del mercat els reportava un benefici de 2.000 lliures l'any, però a la vegada els va enfrontar[1] amb altres senyors fargaires. A més a més van rebre la baronia de Sales de Llierca. Eren vassalls dels vescomtes d'Èvol.
Biografia
Tomàs va rebre la senyoria de Nyer del seu pare el 1576. Va mobilitzar una bandositat que actuà pel Conflent i la Cerdanya, els membres de la qual s'anomenaren nyerros.[1] Arran d'una escaramussa amb el sometent de Vilafranca del Conflent les autoritats el gitaren de pau i treva el 1579. Lluny d'aturar les bandositats, el 1580 Banyuls va continuar bandolejant pel Conflent i la Cerdanya, va assaltar el castell de Puigcerdà i la vila de Vilafranca, i va atacar la família Llupià que eren senyors de Castellnou i amb la qual es barallava[1] per la propietat de diverses fargues i boscos. El 1581 els soldats del virrei i els sometents locals van acabar assetjant[1] Tomàs de Banyuls i els seus bandolers al seu castell de Nyer i a la Bastida d'Oleta.
Va ser durant aquesta època quan es va forjar l'enemistat[1] amb el senyor d'Arsèguel, Joan Cadell, que com a veguer del Conflent li havia plantat cara.
Vençut a finals del 1581, fou bandejat i obligat a lluitar a les campanyes d'Itàlia[1] al servei del rei. El 1588 ja havia tornat, perquè aquest cop era ell qui ajudava a assetjar el castell d'Arsèguel. Cap al 1590 podria ser que Banyuls estigués participant[1] en els exèrcits castellans que Felip II va deixar a la Union Catholique francesa per tal de destronar el rei Enric IV, en aquell moment encara oficialment hugonot.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Mestre, 1998: p. 95, entrada: "Banyuls"
- ↑ «Tomàs de Banyuls i de Llupià». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Obres referenciades
- Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 1.147 p.; p. 95 entrada: "Banyuls". ISBN 84-297-3521-6.
