William Hartston

Infotaula de personaWilliam Hartston
Nom originalWilliam Roland Hartston
Biografia
Naixement12 agost 1947 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatAnglaterra Anglaterra
FormacióJesus College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEscacs i periodisme d'opinió Modifica el valor a Wikidata
OcupacióJugador d'escacs, matemàtic, presentador de televisió.
Nacionalitat esportivaAnglaterra Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaMestre Internacional (1972)
2 cops Campió britànic
Punts Elo (màx.)2.485 (juliol 1979)
Identificador FIDE400262 Modifica el valor a Wikidata
Participà en
1978Olimpíada d'escacs de 1978
1976Olimpíada d'escacs de 1976
1974Olimpíada d'escacs de 1974
1972Olimpíada d'escacs de 1972
1970Olimpíada d'escacs de 1970
1966Olimpíada d'escacs de 1966 Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolMestre Internacional (1972)
2 cops Campió britànic
CònjugeJana Bellin (divorciats)
Elizabeth Hartston

Musicbrainz: dbacda90-16ab-499e-86e7-79ead538825d Modifica el valor a Wikidata

William Roland Hartston (nascut a Londres, el 12 d'agost de 1947), és un jugador i escriptor d'escacs anglès, que va participar en competició internacional entre 1962 i 1987, i va arribar a tenir un Elo màxim de 2515 punts.[1] Obtingué el títol de Mestre Internacional el 1972, però és més conegut com a escriptor i com a presentador de televisió en temes relacionats amb els escacs.[2]

"Bill" Hartston fou el primer de tres campions d'escacs de la Gran Bretanya en casar-se amb la Gran Mestre Femení (WGM) Dra. Jana Bellin. Amb la seva segona esposa, Elizabeth, hi ha tingut dos fills: James i Nicholas.

Resultats destacats en competició

A l'Olimpíada de Siegen de 1970, hi va guanyar la medalla d'or per la millor performance al tercer tauler (78,1%).[3] Va guanyar el Campionat britànic d'escacs els anys 1973 i 1975. En competicions internacionals, va obtenir també diversos èxits, tot i que no va poder assolir, per ben poc, els resultats necessaris per obtenir formalment el títol de Gran Mestre.

Activitats relacionades amb els escacs

Des de començaments dels anys 1970, ha fet nombroses aparicions a la TV per la BBC, habitualment com a comentarista expert en escacs, i analista en els matxs pel Campionat del món, com per exemple als matxs Fischer-Spasski de 1972, Kàrpov-Kortxnoi de 1978, Kaspàrov-Short de 1993 i Kaspàrov-Anand de 1995.

Va guanyar dos cops el torneig BBC Master Game abans de rellevar en Leonard Barden com a expert del programa. Durant els anys 1980 va presentar la sèrie de la BBC Play Chess (Juga als escacs).

Altres activitats

En els anys posteriors, ha diversificat la seva activitat en diverses àrees més, iniciant competicions sobre diverses àrees de pensament per al diari The Independent i també per l'Olimpíada d'esports mentals. També escriu la gens convencional columna Beachcomber per al diari Daily Express i ha escrit llibres sobre escacs, matemàtica, humor, i altres temes diversos. També ha estat un convidat habitual de programes de la BBC Radio 4 i ocasional del programa de TV Puzzle Panel.

A més a més de la seva carrera escaquística i de les activitats relacionades amb els mitjans de comunicació, en Hartston és també matemàtic, educat a Cambridge, i psicòleg industrial. Durant els 1980, fou reclutat per Meredith Belbin a la Industrial Training Research Unit de Cambridge, per participar en un equip multidisciplinari de recerca sobre les dinàmiques dels rols en els equips.

Obres

En Hartston ha escrit, en anglès, multitud de llibres de temàtica diversa, i també diverses obres de tipus tècnic sobre escacs, sota el seu nom complet de William R. Hartston o William Roland Hartston.

  • How To Cheat At Chess (1977)
  • Penguin Book of Chess Openings (1978)
  • Soft Pawn (1980)
  • London 1980: Phillips and Drew Kings Chess Tournament (1980) ISBN 4-87187-859-7 (amb Stewart Reuben)
  • The Ultimate Irrelevant Encyclopaedia (1984)
  • The Kings of Chess (1985)
  • Chess - The Making of the Musical (1986)
  • Drunken Goldfish and Other Irrelevant Scientific Research (1988)
  • How was it for you, Professor? (1992)
  • The Guinness Book of Chess Grandmasters (1996)
  • Teach Yourself Better Chess (1997)
  • The Book of Numbers: The Ultimate Compendium of Facts About Figures (2000)
  • What Are the Chances of That? (2004)
  • What's What - The Encyclopedia of Quite Extraordinary Information (2005)
  • The Encyclopedia of Useless Information (2007)

Notes i referències

  1. http://us.share.geocities.com/wallw_99/who.htm&date=2009-10-25+04:40:15 Entrada sobre Hartston a l'article "Who's Who" de Bill Wall Arxivat 2015-04-03 a Wayback Machine. (anglès)
  2. «Nota biogràfica de William Hartston» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 26 juny 2011].
  3. Sumari de l'Olimpíada de Siegen de 1970 a OlimpBase (anglès)

Enllaços externs

  • William Hartston a ChessGames.com (anglès)
  • Fitxa de William Hartston a la FIDE (anglès)
Registres d'autoritat
Bases d'informació