Joan II de Ribagorça
  | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Biografia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 27 març 1457 (Gregorià) Benavarri (Regne d'Aragó) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Mort | 1528 (Gregorià) (70/71 anys) Montsó (Regne d'Aragó) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Sepultura | Monestir de Montserrat sepulcre de Joan II de Ribagorça | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 46è President de la Generalitat de Catalunya | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| 1512 – 1514 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Comte de Ribagorça | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Lloctinent de Catalunya | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Virrei de Nàpols | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 I Duc de Luna | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Castellà d'Amposta | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
 Cavaller Orde de Sant Joan | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ocupació | militar, polític | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Carrera militar | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Rang militar | general | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Orde religiós | Orde de Sant Joan de Jerusalem | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Altres | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Títol | Comte de Ribagorça (1485 (Gregorià)–1512 (Gregorià)) Duc de Luna | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Família | Trastámara d'Aragona (en)  | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Cònjuge | María López de Gurrea | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Fills | Alfons VII de Ribagorça | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Pare | Alfons VI de Ribagorça | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Parents | Ferran el Catòlic (nebot) Joan el Sense Fe (net) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Premis Membre de l'orde de Sant Joan | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Joan II de Ribagorça o Joan d'Aragó (Benavarri, 1457 - Montsó, 5 de juliol del 1528) fou castellà d'Amposta (1506-1512), cavaller de l'orde de Sant Joan de Jerusalem, comte de Ribagorça (1485 - 1512) i primer duc de Luna. Fou lloctinent general (1496), capità general i lloctinent de Catalunya (1503-1506), virrei de Nàpols (1507-1509), lloctinent general del regne d'Aragó (1513). Fill il·legítim d'Alfons VI de Ribagorça i de Maria de Jonqueres.
Es va casar amb Maria López de Gurrea Torrelles anomenada «la Ricahembra» el 1479, qui infantà Alfons VII de Ribagorça (1487) qui fou duc de Luna i comte de Ribagorça. En enviudar Joan el 1492, passà a ser cavaller de Malta i fou castellà d'Amposta el 1506. El 1495 va ser nomenat primer duc de Luna, títol creat pel seu oncle Ferran el Catòlic expressament per a ell. És a través del rei Ferran que arribà a lloctinent de Catalunya el 8 d'octubre de 1496 i hi serà fins al 1506 en què passa a substituir al Gran Capità com a lloctinent i virrei de Nàpols entre 1507 i 1509.
El 1512 tornà a Catalunya i és novament nomenat lloctinent de Catalunya i capità general del Principat. Pel seu càrrec eclesiàstic havia estat insaculat[1] el 1506, i és a l'elecció del 1512 quan surt nomenat president de la Generalitat de Catalunya. Però no fou fins al 10 de juny de 1513 que va entrar a Barcelona i, ho va fer per jurar com lloctinent general del regne d'Aragó. L'absència de la capital contravenia les normes de residència requerides al diputat eclesiàstic i, a més, es considerava incompatible amb el càrrec de lloctinent general. Tot i les pressions dels altres diputats i els oïdors, Joan d'Aragó no presentà la renúncia fins al 10 de juny de 1514.
Mort i enterrament
Va morir el 5 de juliol de 1528 a Montsó i va ser enterrat al monestir de Montserrat en un sepulcre renaixentista destruït a la guerra del Francès i reconstruït posteriorment.
Referències
- ↑ Inclòs a la llista de nomenats per a ser diputat del braç eclesiàstic, segons la reforma del sistema d'elecció imposada per Ferran el Catòlic a les Corts de Barcelona (1493).
Bibliografia
- Francisco José Morales Roca. Ediciones Hidalguia. Prelados, abades mitrados, dignidades capitulares y caballeros de las Ordenes Militares habilitados por el brazo eclesiástico en las Cortes del Principado de Cataluña: dinastía de Trastamara y de Austria : siblos XV y XVI (1410-1599), 1999. ISBN 9788489851153. , pàg.88
| Precedit per: Jordi Sanç | President de la Generalitat de Catalunya 1512 – 1514 | Succeït per: Jaume Fiella |
| Precedit per: Alfons VI | Comte de Ribagorça 1485 – 1512 | Succeït per: Alfons VII |
| Precedit per: Joan Fernàndez d'Herèdia | Lloctinent de Catalunya 1496 – 1501 | Succeït per: Jaume de Luna |
| Precedit per: ---- | Virrei de Nàpols 1507 – 1509 | Succeït per: Ramon Folc de Cardona-Anglesola |
