Manuel de Copons i d'Esquerrer

Infotaula de personaManuel de Copons i d'Esquerrer
Biografia
Naixementsegle XVII Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle XVIII Modifica el valor a Wikidata
119è President de la Generalitat de Catalunya
1707 – 1710
← Josep Grau – Francesc Antoni de Solanell i de Montellà → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Altres
Títolmonjo cambrer del Monestir de Sant Esteve de Banyoles

Manuel de Copons i d'Esquerrer (?, segle xvii - ?, segle XVIII), monjo cambrer del monestir de Sant Esteve de Banyoles[1] va ser nomenat el 119è president de la Generalitat de Catalunya (1707-1710) el 22 de juliol de 1707.

Nascut a Malmercat, fill de Jacint de Copons i de Gay, 5è senyor de Malmercat (oïdor del braç militar per la Vegueria de Lleida, sotsvegueria de Pallars) i de Magdalena Esquerrer. Els seus germans foren:

  • Josep de Copons i d'Esquerrer (1683-1738) 6è senyor de Malmercat. Corts 1701 i 1705 (Marquès de Malmercat per Carles III d'Àustria el 5/7/1717), casat amb Isabel de Cordelles i Romanyer, pubilla de Felicià de Cordelles Marqués de Mura i patró del Col·legi Cordelles de Barcelona.
  • Plàcid de Copons i d'Esquerrer, doctor en dret i oïdor de la Reial Audiència. Corts 1701 i 1705.

Els Copons de Malmercat participaren directament en la lluita contra els partidaris de Felip V. Després de l'11 de setembre foren represaliats.[2]

Després de la batalla d'Almansa i la conquesta del Regne de València a finals del trienni anterior, els filipistes varen començar una conquesta sistemàtica del territori. A Catalunya en aquest trienni es produí el setge de Lleida, entre el 9 de setembre i el 10 de novembre de 1707, i de Tortosa.

Catalunya es va mantenir sota el règim de l'Arxiduc Carles en aquest període i cap al final es va produir la contraofensiva austracista que acaba amb la conquesta efímera de Madrid i la retirada definitiva dels austriacistes cap a Catalunya.[3]

El 1718 seguia com a cambrer del Monestir de Banyoles i assistia com a síndic al Capítol General dels benedictins, segons reculls històrics.


Precedit per:
Josep Grau
President de la
Generalitat de Catalunya

1707-1710
Succeït per:
Francesc Antoni de Solanell i de Montellà

Referències[4]

  1. Ernest Zaragoza Pascual Història de la Congregació Benedictina Claustral Abadia de Montserrat 2004. Pàg. 215
  2. «El castell de Malmercat». Arxivat de l'original el 2008-01-29. [Consulta: 22 desembre 2007].
  3. Història de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2). Pàg. 316-317
  4. «El Castell de Malmercat». Arxivat de l'original el 2016-02-19. [Consulta: 14 febrer 2016].
  • Vegeu aquesta plantilla
Senyal antic de la Generalitat
Manuel de Montsuar i Mateu · Francesc Colom · Ponç Andreu de Vilar · Miquel Samsó · Joan Maurici de Ribes · Miquel Delgado · Pere Joan Llobera · Berenguer de Sos · Pere de Cardona · Ponç Andreu de Vilar · Juan Payo Coello · Joan de Peralta · Francí Vicenç · Pedro de Mendoza · Alfons d'Aragó · Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls · Gonzalo Fernández de Heredia · Lluís Desplà i d'Oms · Jordi Sanç · Joan d'Aragó · Jaume Fiella · Esteve de Garret · Bernat de Corbera · Joan Margarit i de Requesens · Lluís de Cardona i Enríquez · Francesc de Solsona · Francesc Oliver i de Boteller · Dionís de Carcassona · Joan Pasqual · Jeroni de Requesens i Roís de Liori · Miquel Despuig i Vacarte · Jaume Caçador · Miquel d'Oms i de Sentmenat · Onofre de Copons i de Vilafranca · Miquel de Ferrer i de Marimon · Joan de Tormo · Miquel de Tormo · Francesc Jeroni Benet Franc · Pere Àngel Ferrer i Despuig · Ferran de Lloaces i Peres · Miquel d'Oms i de Sentmenat · Onofre Gomis · Francesc Giginta · Benet de Tocco · Jaume Cerveró · Pere Oliver de Boteller i de Riquer · Benet de Tocco · Rafael d'Oms · Jaume Beuló · Pere Oliver de Boteller i de Riquer · Martí Joan de Calders · Francesc Oliver de Boteller · Jaume Caçador i Claret · Miquel d'Agullana ·Francesc Oliveres · Jaume Cordelles i Oms · Bernat de Cardona i de Queralt · Pere Pau Caçador i d'Aguilar-Dusai · Onofre d'Alentorn i de Botella · Francesc de Sentjust i de Castre · Ramon d'Olmera i d'Alemany · Miquel d'Aimeric i de Codina · Lluís de Tena Gomez · Benet Fontanella · Pere de Magarola i Fontanet · Francesc Morillo · Pere Antoni Serra · Esteve Salacruz · Garcia Gil de Manrique y Maldonado · Miquel d'Alentorn i de Salbà · Pau Claris i Casademunt
Senyal antic de la Generalitat
Senyal antic de la Generalitat
De la Generalitat republicana (1931-39) a l'actualitat
Bandera de Catalunya