Setge d'Almenar

Infotaula de conflicte militarSetge d'Almenar
Guerra dels Segadors
Setge d'Almenar està situat en Catalunya
Almenar
Almenar
Tarragona
Tarragona
Montmeló
Montmeló
la Granada
la Granada
Montsó
Montsó
Cotlliure
Cotlliure
Montsó
Montsó
Tortosa
Tortosa
Barcelona
Barcelona
Perpinyà
Perpinyà
Lleida
Lleida
Ofensiva catalano-francesa de 1641-43
Posicions de la Generalitat
Posicions filipistes
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Tipussetge Modifica el valor a Wikidata
Datanovembre de 1641
Coordenades41° 47′ 45″ N, 0° 34′ 08″ E / 41.79583°N,0.56889°E / 41.79583; 0.56889
LlocAlmenar, el Segrià
Resultatvictòria catalano-francesa
Bàndols
Estendard reial de França Regne de França
Bandera de Catalunya Catalunya
Estendard del monarca d'Espanya, dinastia Habsburg (1580-1668) Espanyes
Comandants
Estendard reial de França Philippe de La Motte
Bandera de Catalunya Jaume d'Algerri
Estendard del monarca d'Espanya, dinastia Habsburg (1580-1668) Jacinto Loris
Cronologia
  • Vegeu aquesta plantilla
Batalles de la Guerra dels Segadors
(1640-1659)
Ofensiva espanyola de 1640-41
Illa  · Coll de Balaguer  · Cambrils  · Martorell  · Montjuïc
Ofensiva catalano-francesa de 1641-43
Tarragona 1641  · Constantí  · El Catllar  · Naval de Tarragona  · Segona batalla naval de Tarragona  · Almenar  · Montmeló  · La Granada  · Montsó 1642  · Cotlliure  · Tortosa 1642  · Barcelona 1642  · Perpinyà  · Salses  · Lleida 1642  · Cartagena
El lent avanç espanyol 1643-1652
Miravet  · Montsó 1643  · Lleida 1644  · Tarragona 1644  · Roses  · Sant Llorenç de Montgai  · Balaguer  · Flix 1645  · Lleida 1646  · Santa Cecília  · Lleida 1647  · Àger  · Constantí  · Tortosa 1648  · Sitges  · Vilafranca  · Montblanc  · València  · Vall d'Aran  · Flix 1650  · Tortosa 1650  · Montblanc 1651  · Montgat  · Barcelona 1652
Resistència final 1653-1659
Castelló d'Empúries 1653  · Girona  · Vilafranca de Conflent  · Puigcerdà  · Cadaqués  · Castelló d'Empúries 1655  · Solsona  · Berga  · Castellfollit  · Camprodon

El Setge d'Almenar de 1641 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Antecedents

Poc després de la revolta que va suposar el Corpus de Sang, l'exèrcit de Felip IV d'Espanya va ocupar Tortosa i Tarragona, el 17 de gener de 1641, davant l'alarmant penetració de l'exèrcit castellà, Pau Claris al capdavant de la Generalitat de Catalunya, proclamà la República Catalana acordant una aliança política i militar amb França, posant Catalunya sota l'obediència de Lluís XIII de França. Pocs dies després, amb l'ajuda de l'exèrcit francès, la Generalitat obtingué una important victòria militar en la batalla de Montjuïc del 26 de gener de 1641, i les tropes castellanes es retiraven a Tarragona.

El 4 de maig de 1641 l'estol francès d'Henri d'Escoubleau de Sourdis es presentà davant de Tarragona i inicià el bloqueig de la ciutat amb les tropes de terra de Philippe de La Mothe-Houdancourt. Durant els mesos de maig i juny es lluità als voltants de Tarragona; el fort de Salou caigué en poder dels francesos el 9 de maig i batalla de Constantí el 13 de maig. Després de ser derrotats del 30 de juny al 4 de juliol de 1641 en la primera batalla naval de Tarragona, els espanyols van bastir un nou estol comandat per García Álvarez de Toledo y Mendoza que va aconseguir lliurar provisions a la ciutat i fer fugir l'estol francès al Rosselló.

Els espanyols anaven concentrant tropes a la frontera d'Aragó per atacar Lleida

Batalla

La vila fou assetjada el novembre de 1641 per les tropes castellanes, dirigides per Jacinto Loris[1] en total 3.000 infants, 2.000 cavalls i 6 canons de 24 o 30 lliures, i defensada pel capità Jaume d'Algerri amb únicament 100 arcabussers, fins que va arribar el general Philippe de La Mothe-Houdancourt.[2] El 5 de novembre les tropes franco-catalanes sortien de Lleida, 1.500 infants (Regiment de Tonneins i un altre més 100 miquelets catalans) i 1.000 cavalls (regiments de Mérinville, Roches-Baritaut, la companyia de carabins de Sieur Duplessis i la del Baró de Caila del regiment Aubais), francesos vinguts dels voltants de Tarragona i la companyia de cavalls d'Amat junt amb el Terç de Lleida (400 homes). La Mothe va enviar durant la nit a 100 cavallers que van fer sonar les trompetes i tambors, fent creure als espanyols que s'enfrontaven amb un exèrcit superior, fent fugir als assetjants, que van deixar l'artilleria i bagatges.

Conseqüències

Posteriorment Almenar fou presa i saquejada pel mateix Loris, i l'església, incendiada. Diego Mesía Felípez de Guzmán, marquès de Leganés intentaria prendre Lleida, i les tropes catalanes i franceses van continuar avançant fins a conquerir Montsó i intentar conquerir Tortosa sense èxit.

Referències

  1. Consell comarcal del Segrià [1][Enllaç no actiu]
  2. Relacio del socorro de Almenar, donat per lo senyor de la Motte, Oudencur, Lloctinent General del exercit del Rey Christianissim nostre Senyor, en Catalunya, y del que ses passat en dit socorro, juntament ab la descripcio de la plassa. Aportada per lo Senyor de San German Dapchon Capità de Caualleria als Senyors Deputats, y Consellers. Barcelona: Casa Pere Lacaualleria, 1641