Setge de Puigcerdà (1654)

Infotaula de conflicte militarSetge de Puigcerdà
Guerra dels Segadors
Setge de Puigcerdà (1654) (Catalunya)
Setge de Puigcerdà (1654)
Setge de Puigcerdà (1654)
Setge de Puigcerdà (1654) (Catalunya)
Tipusbatalla i setge Modifica el valor a Wikidata
Datadel 13 d'octubre al 21 d'octubre de 1654
Coordenades42° 24′ N, 1° 54′ E / 42.4°N,1.9°E / 42.4; 1.9
LlocPuigcerdà
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Resultatvictòria francesa
Bàndols
França Regne de França
Catalunya Principat de Catalunya
Espanyes Espanyes
Comandants
França Armand de Borbó Espanyes Pedro de Valenzuela
Comandants
França Roger de Rabutin
Bandera de Catalunya Josep d'Ardena
Forces
2.100 infanteria
50 cavalleria
  • Vegeu aquesta plantilla
Batalles de la Guerra dels Segadors
(1640-1659)
Ofensiva espanyola de 1640-41
Illa  · Coll de Balaguer  · Cambrils  · Martorell  · Montjuïc
Ofensiva catalano-francesa de 1641-43
Tarragona 1641  · Constantí  · El Catllar  · Naval de Tarragona  · Segona batalla naval de Tarragona  · Almenar  · Montmeló  · La Granada  · Montsó 1642  · Cotlliure  · Tortosa 1642  · Barcelona 1642  · Perpinyà  · Salses  · Lleida 1642  · Cartagena
El lent avanç espanyol 1643-1652
Miravet  · Montsó 1643  · Lleida 1644  · Tarragona 1644  · Roses  · Sant Llorenç de Montgai  · Balaguer  · Flix 1645  · Lleida 1646  · Santa Cecília  · Lleida 1647  · Àger  · Constantí  · Tortosa 1648  · Sitges  · Vilafranca  · Montblanc  · València  · Vall d'Aran  · Flix 1650  · Tortosa 1650  · Montblanc 1651  · Montgat  · Barcelona 1652
Resistència final 1653-1659
Castelló d'Empúries 1653  · Girona  · Vilafranca de Conflent  · Puigcerdà  · Cadaqués  · Castelló d'Empúries 1655  · Solsona  · Berga  · Castellfollit  · Camprodon

El Setge de Puigcerdà fou una maniobra de l'exèrcit francès que posà setge a Puigcerdà el 13 d'octubre de 1654.

Antecedents

Acabat el conflicte de la Fronda,[1] el general francès Philippe de La Mothe-Houdancourt[2] amb els catalans liderats per Josep Margarit i de Biure, un total de catorze mil homes i quatre mil cavalls[3] entrava per el Pertús. Jacques de Rougé de Plessis-Belliére prenent Castelló d'Empúries i Figueres, i el 12 de juliol es posava setge a Girona, que fou aixecat per Joan Josep d'Àustria, que recuperà tot l'Empordà tret de Roses.[4]

Armand de Contí va dirigir una nova ofensiva en 1654 en la que recuperà l'Empordà tret de Castelló d'Empúries i el Conflent.

El setge

La plaça capitulà, finalment el 21 d'octubre del mateix any. Durant el setge, la ciutat de Girona armà una companyia per socórrer Puigcerdà. Barcelona també alçà un terç de 500 homes, amb el mestre de camp Josep Galceran de Pinós i de Perapertusa,[5] per anar en socors de la vila. Un cop ocuparen Puigcerdà, els francesos es dirigiren a Vic. L'exèrcit francès estava format per:

  • Els regiments d'infanteria d'Aubeterre, Xampanya, Normandia, i d'altres
  • El regiment de cavalleria del duc de Candale
  • Sis companyies de gendarmes
  • Els miquelets de França

La guarnició de la plaça, formada per un total de 1.200 soldats, més oficials reformats, i 900 milicians de Puigcerdà, era comandada per Pedro de Valenzuela, i repartida en les unitats següents:

  • Companyia de cavalls d'Alfonso de Villars
  • Tomàs de Banyoles terç espanyol (català?)
  • Regiment irlandès de Ghirardin, que es passà als francesos en la rendició
  • Regiment alemany de Quarenna
  • Regiment napolità de Lutani
  • Milícies de la conca de Tremp

Conseqüències

Després de Puigcerdà, caigueren Camprodon, Ripoll, Olot i Berga, i la vila de Castelló fou assetjada de nou en 1655 pels francesos.[4]

Referències

  1. Atkinson, Charles Francis. «Fronde, The». A: Encyclopædia Britannica (en anglès). 11a. Cambridge University Press, 1911, p. 247–249. 
  2. F. Xavier Hernández, Història militar de Catalunya
  3. Modesto Lafuente, Historia general de España Google Llibres
  4. 4,0 4,1 Deulonder i Camins, Xavier. França i Catalunya. Bubok, 2017. ISBN 8468504025. 
  5. CORTE, REINOS Y CIUDADES EN LA MONARQUIA DE CARLOS II: LAS LEGACIONES PROVINCIALES. per Antonio Álvarez-0ssorio Alvariño

Bibliografia

  • Mémoires, Roger de Bussy-Rabutin - Paris : J. Anisson, 1696. Texte en ligne : Tome I Tome II Tome III
  • Louis Auguste Victor Vincent Susane Histoire de la cavalerie française J. Hetzel et Cie, Paris, 1874 (trois volumes) pour l'édition originale - Réédition en 2002 chez Terana, ISBN 2-904-221-04-2, réédition chez BiblioBazaar en 2010 ISBN 9781143148248 ISBN 9781146233408 & ISBN 9781142415198